Biografia
Acabada la Primera Guerra Mundial, amb la seva mare i la seva germana Conxita es traslladà a París, on féu amistat amb el futur president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i on residí 7 anys amb breus escapades a Barcelona. Allí col•laborà amb les editorials Hachette, Nathen i Roudanez.
Donà molta importància al llibre il·lustrat, un mitjà que permet arribar a molta gent i plasmar l’univers meravellós que ella mateixa creà per als infants. Il·lustrà llibres d’Oscar Wilde, de Perrault, de Lewis Carroll, de Madame d’Aulnoy, de la Comtèse de Ségur, de Josep Carner, de Carles Riba, de Carme Karr i també llibres pedagògics i per a adults. Com que el que més li interessà fou no dependre d’un text d’altri, el 1920 començà amb Contes del Paradís a escriure contes i il·lustrar-los ella mateixa: històries en què animals, plantes i objectes apareixien humanitzats. S’inspirà en les seves vivències infantils i, en conseqüència, intentà fer-ho tot des de la perspectiva de les criatures.
Acabada la guerra, no volgué exiliar-se i s’hagué d’amagar a Tiana per no ser empresonada. Aïllada de tot, deixà de col·laborar amb editorials franceses i d’investigar. Les seves obres perderen el compromís social que les caracteritzà. Idealitzà el món del passat i ens explicà com se sentia i què li pesava en aquell ambient cru de postguerra. Les tertúlies que organitzà a la casa en els anys cinquanta foren molt mal vistes des del poder. Finalment, ho deixaria tot escrit en alguns llibres i en les seves memòries encara inèdites. Gran part de la seva producció artística i els seus béns immobles els llegà a la Diputació de Barcelona, a canvi d’un vitalici i de la construcció d’un museu perquè volia que la seva obra sempre romangués a Catalunya. Però, fins a avui, la construcció del tan reivindicat museu encara no s’ha iniciat.
El 1978 l’ajuntament de Tiana li organitzà un acte d’homenatge-reparació al qual s’adheriren moltes personalitats del moment. El 1982 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Obra
Referències bibliogràfiques
Arnáiz, José Manuel (et alt.) (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.
Cadena, Josep Maria (1986). La guerra civil vista per Lola Anglada. Catàleg de l’exposició realitzada a l’Ateneu de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Castillo, Montserrat (1977). Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants 1905-1939. Barcelona: Barcanova.
Castillo, Montserrat (2000). Lola Anglada o la creació del paradís propi. Barcelona: Meteora.
Castillo, Montserrat (2005). Lola Anglada i l’ideal del llibre [Catàleg de l’exposició]. Barcelona: Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis.
Cirici, Alexandre (1979). «La vida i l’obra de la Lola Anglada» [exposició en homenatge a l’autora]. Barcelona: Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Comas i Güell, Montserrat (1992). «Lola Anglada, in memoriam», CLIJ, núm. 42.
Creixell i Playà, Joan (1988). El Complot de Garraf. Barcelona: Biblioteca Serra d’Or.
Duran, Teresa (1993). «Lola Anglada en su centenario» Alacena (març de 1993).
Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.
Granell, Francesc (1988). Lola Anglada. Barcelona: Nou Art Thor.
Guansé, Domènec (1928). «En Peret de Lola Anglada», Revista de Catalunya, núm. 47.
Lewi, Elvira A. (1936). «Dibuixos sobre infants, per Lola Anglada» La Dona Catalana, núm. 566 (7 d’agost de 1936), pàg. 10.
Pérez-Neu, Carmen G. (1964). Galería Universal de Pintoras. Madrid: Editora Nacional. XXV Aniversario de la Paz Española.
Ribé, Carme; ROVIRA, Teresa (1973). Catálogo exposición Lola Anglada. Barcelona: Sala del Tinell.
Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB.
La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art.
>.
[Consulta: 17/09/2009].
Santos Torroella, Rafael (1985). Enciclopèdia vivent de la Pintura i Escultura Catalanes. Darreries del segle XX. Barcelona: Àmbit Serveis Ed. SA.
Surroca i Tallaferro, Robert (2006). La Catalunya resistent. Lleida: Pagès Editors (Guimet).
Catàleg exposició On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX. 2005. Barcelona: Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis.
VVAA (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.
VVAA (1969). Diccionari biogràfic. Barcelona: Alberti editor.
VVAA (1993-1996). Spanish Artists from the Flourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.
VVAA (2002). Allgemeines KünstlerLexion: Bio-bibliographischer index nach Berufen. München-Leipzig: Saur.
VVAA (1978) Gran Enciclopèdia Catalana (G.E.C.). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A.
VVAA (2004) El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer. Barcelona: Associació Canèixer Catalunya i Editorial Pòtic.
«Las diversiones de antaño, vistas por Lola Anglada». La Vanguardia, Any XC, núm. 33724. (Diumenge, 10 de novembre de 1074).
Maria Lluïsa Borràs (1984). «Lola Anglada, dibujante y escritora, falleció ayer en Tiana a los 92 años». La Vanguardia, Cultura, (Dijous 13 de setembre de 1984), pàg. 32.
Rosa Maria Piñol (1985). «Las meorias de lola Anglada siguen inéditas un año después de su muerte». La Vanguardia (Diumenge 8 de setembre de 1985).
núm. 59. Barcelona (25/02/1912), pàg. 10 i 15.
núm. 61. Barcelona (28/04/1912), pàg. 12-13.
núm. 63. Barcelona (23/06/1912), pàg. 10-11.
>. [Consulta: 17/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>.[Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>.
[Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 14/09/2009].
>. [Consulta: 17/09/2009].
>.
[Consulta: 17/09/2009].
Referències orals
Montserrat Carrió, senyora que va tenir cura d'ella fins al seu traspàs a Tiana (2009).
Referències gràfiques
http://femartcaladona.files.wordpress.com/2009/03/lolaanglada2.jpg[Consulta: 27/02/2010].
Biografia n.687 per Núria Rius Vernet
2010-08-02 20:15:12