Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 693

Carme Cortés Lledó

Carme Cortés d'Aguadé

NaixementSanta Coloma de Gramenet
Barcelonès
1892
Defunció(Ciutat de Mèxic)
Mèxic
Març de 1979
Relacions familiars:Casada amb Jaume Aguadé, polític, metge i periodista, fundador d’Esquerra Republicana (1931) i alcalde de Barcelona (1931-1933). Mare de la pintora Carme Aguadé Cortés.

Acabada la guerra civil s’exilià amb el seu marit, malgrat que la relació matrimonial no era massa bona, a París fins que l’ocuparen els alemanys, moment en què se n’anaren a Mèxic (novembre de 1941). Allí tota la família adquirí la nacionalitat mexicana, però la parella s’acabà de trencar.

A Mèxic conegué l’escultor asturià Julio Rios amb qui es casaria poc temps després. L’any 1947 es van traslladar a Monterrey on coneixien l’arquitecte Mario Pani i el seu germà Arturo, dedicat a la decoració d’interiors. Tornaren una temporada a Barcelona a la fi dels anys 50, però, en acabar-se els estalvis, hagueren de retornar definitivament a la capital mexicana.
CondicióPintora
OcupacionsPintora
Condició jurídico-étnicaCasada
Amistançada
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsEsquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Llocs de vinculació

Biografia

Des de petita mostrà bones aptituds per a la música i estudià piano amb Enric Granados i Felip Pedrell. Només amb 10 anys donà el seu primer concert. Després s’interessà per la pintura i començà a estudiar dibuix i pintura a l’Escola Superior de Bells Oficis, dirigida per Francesc d’Assís Galí, un dels personatges clau en el món artístic d’aquells anys junt amb Torres Garcia, Maillol, Sunyer i d’Ors entre d'altres. Tots ells foren els artífexs i impulsors de l’estètica noucentista.

La música i la pintura es convertiren en els focus de lavida de la nostra biografiada.

Formà part del cercle creat a l’entorn del crític d’art i promotor artístic Joan Merlí, secretari de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art i director de la revista Art(1933-1936).

A les seves primeres obres es palesa una clara influència noucentista tant en les formes (el dibuix rep molta importància) com en els temes i detalls (dominen les figures femenines de formes robustes i equilibrades, amb espardenyes i mocadors al cap, els paisatges mediterranis i les natures mortes).

Però a poc a poc abandonà la influència noucentista i la seva pintura prengué un caire molt més personal a partir de 1930: el color s’anà fent cada cop més important, així com l’interès per l’estructura de l’obra i la qualitat de la matèria. Es parla d’atansament vers l’impressionisme per la importància concedida als colors i a la textura, sense oblidar la petjada de Nonell en la seva pinzellada i en la importància concedida a la figura humana.

En proclamar-se la República, ella i altres artistes com X. Nogués, R. Benet, J. Obiols i J. Rebull, aconseguiren que es tornessin a obrir els salons que la Dictadura de Primo de Rivera tancà i es crearen el Saló Barcelona i el Saló Montjuïc, de significació artística més avançada, del qualfou la presidenta.

L’inici de la guerra féu que l’activitat galerista disminuís, que moltes galeries tanquessin i que es dissolgués la Junta de Museus de Barcelona. El 1937 la Generalitat noliejà un vaixell que havia de transportar 121 obres de diferents artistes per subhastar-les a Mèxic i dedicar els diners aconseguits a les víctimes del feixisme. Carme Cortés hi participà amb una obra, Jove amb capell. Malauradament el vaixell mai arribà a la seva destinació. En plena mar fou capturat per l’Armada Nacional dels sollevats.

a Monterrey per realitzar una sèrie de retrats. Un cop instal·lats, participaren en la creació de l’Escola d’Arts Plàstiques, on impartiria classes de pintura des del 1949. Hi visqueren 10 anys dedicats a les classes, a les obres per encàrrec, a portar un petit supermercat i a les vetllades amenitzades per Carme Cortés al piano.

Amb el desig de viure novament a Catalunya, hi tornaren. Però a causa de la situació econòmica del país hagueren de retornar a Mèxic. Establerts a la capital mexicana, es dedicaren a la fabricació de mobles infantils, uns mobles dissenyats i decorats per ells mateixos. El negoci els funcionà i els permeté comprar-se una casa a Jiupetec, Morelos, per anar-hi a descansar. Però Carme Cortés anà perdent visió i els seus paisatges s’ompliren de taques de color que volien reflectir la naturalesa que l’envoltava.

Finalment, morí a la ciutat de Mèxic als 87 anys.


Obra

Tornar Inici