Biografia
De petita rebé una educació laica. Començà a pintar sent molt jove, copiava a l’aquarel·la obres de la pintora europea Klein, popularitzades en targetes postals i flors de la natura. Cap al 1918 fou deixebla del pintor i gravador Rafel Estrany, qui la introduí en el món de les galeries i de les exposicions. Amb ell exposà el 1922 a la Sala Parés de Barcelona tot un conjunt d’aquarel·les i d'aiguaforts que la crítica considerà d'innegable interès.
Pintà molts rams de flors, marines i figures. Treballà l’aquarel·la, l'oli, els dibuixos i els gravats (aiguaforts i punta seca). Amb l’aquarel·la féu flors, jardins i algun paisatge; dibuixà ballarines, gent del carrer, gent mirant llibres a les parades de la Fira del Llibre, gent contemplant les seves obres a les exposicions, gent vivint la guerra civil des de la reraguarda... Utilitzà el gravat per a la representació de gitanos, ballarines, bruixes, etc. Treballà a l’oli poques obres, mai exposades.
També féu pintura mural. A la façana de la masia de Valls pintà uns preciosos galls blancs, arrenglerats asimètricament a banda i banda d'un finestral, i en el respatller d'un banc del jardí esgrafià quinze oques en diferents posicions, palesant la seva capacitat de copsar simultàniament i amb quatre traços el moviment i la individualitat.
Les aquarel·les de flors són les seves obres més tradicionals. En pintà moltes, de diferents formats i dimensions. Les signà com «Maria Freser», com «MF» i tota una sèrie representant rams, sense recipients, fetes pels volts dels anys 50 per vendre-les entre el veïnat de Valls, com «Mari-Clo» (Clo hipocorístic de Clotilde, el seu segon nom). Ho signà així perquè eren obres que considerava menors?
El dibuixos i gravats són sempre de figures molt diverses. Féu uns aiguaforts sobre el poema de Carles Fages de Climent Les bruixes de Llers, sobre temes de Valls, com calçotades, castellers, balls i oficis tradicionals, gitanes...; també una sèrie de gravats d’influència goiesca carregats d’ironia i de sàtira. Especialment interessants són els dibuixos aquarel·lats sobre personatges que es trobaven pel carrer durant la guerra civil: el soldat acomiadant-se, els qui marxen cap a l’exili, la guàrdia mora de Franco, grups de joves falangistes, etc.
Veritablement és en els gravats i, especialment, en els molts dibuixos i apunts que realitzà on l'artista es manifestà plenament. Hi posà la seva tècnica perfecta i la seva pròpia ànima per aconseguir amb pocs traços no només donar sensació de moviment, sinó copsar l'estat anímic de les persones representades. Mitjançant els dibuixos, sovint aquarel·lats, es convertí en cronista gràfica del món que l’envoltà, reflectint allò que ocorregué en el dia a dia: des dels personatges del mercat fins a la gent que fa cua per aconseguir menjar durant l’època de l’estraperlo, tot passant per les ballarines del Liceu, etc.
Aquesta artista, recordada com a persona alegre, simpàtica, bona observadora, moderna, culta i molt activa, exposà l’any 1945 amb el grup d'Artistes Vallencs i col·laborà en algunes revistes, com el quadern de divulgació turística Setmana Santa de Tarragona o la revista Mirador. La majoria de les obres estan dipositades en el Museu de la Marina de Vilassar de Mar.
Obra
Sèrie de gravats inspirats en Goya i en estampes populars.
Aiguaforts sobre el poema de Carles Fages de Climent Les bruixes de Llers.
Els dibuixos es poden agrupar segons els diferents temes:
Dibuixos de ballets al Liceu.
Apunts de ballarines.
Aquarel·les de Flors.
Dibuixos de viatges a Madrid i París.
Dibuixos de platja.
Dibuixos de balls i d’oficis tradicionals.
Dibuixos de temes de mercat.
Dibuixos de gitanes.
Dibuixos d’animals domèstics.
Apunts i dibuixos de personatges de la guerra civil.
Dibuixos dels visitants d’una exposició.
Dibuixos de castellers.
Dibuixos de calçotades.
1922: Amb Rafael Estrany. Sala Parés. Barcelona.
1923: Amb Camins, Estrany i Texidor. Sala Parés. Barcelona.
1924: Amb Rafael Estrany. Sala Parés. Barcelona.
1925: Obres inèdites d’artistes catalans. Sala Parés. Barcelona.
1926: Galeries Dalmau. Barcelona.
1926: Col·lectiva d’artistes locals. Casino. Vilassar de Mar.
1927: Galeries Dalmau. Barcelona.
1928: Col·lectiva d’artistes locals. Casino. Valls.
1929: Galeries Laietanes. Barcelona.
Del 1929 al 1932 exposà amb l’Agrupació d’Aquarel·listes.
1930: Exposició Nacional de Belles Arts. Madrid.
1931: Galeries Laietanes.
1933: Galeries Laietanes.
1936: Galeria Syra . Barcelona.
1942: Exposició de Primavera. Barcelona
1943: XXXII Exposició de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. Galeries Laietanes. Barcelona.
1944: Exposició de Primavera. Barcelona.
1944: Llibreria Mediterrània. Barcelona.
1945: Primer Saló de Belles Arts. Madrid.
1945. Col·lectiva de Tardor. Escola del Treball. Valls.
1952: X Exposició de Nadal. Sala del Castell. Valls.
1957: XV Exposició de Nadal. Sala del Castell. Valls.
1959: XVII Exposició de Nadal. Sala del Castell. Valls.
1960: XVIII Exposició de Nadal. Sala del Castell. Valls.
1961: XIX Exposició de Nadal. Local del Movimiento Nacional. Valls.
Referències bibliogràfiques
http://www.galerada.cat/NOP/htdocs/altresobres.html>. [Consulta: 04/09/2009].
Antolín Paz, Mario (dir.) (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.
Freser, Maria (2002). Apunts del Liceu. Amb textos de Xosé Aviñoa et al. Cabrera de Mar: Galerada.
Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N. York: G.K. Hall&Co.
http://books.google.es/books?id=CBJ4IV63e94C&pg=PA15&lpg=PA15&dq=maria+fresser+pintora&source=bl&ots=C5Aar4zfk-&sig=Yw0Jb0qgTr1J6YE_8S9lOt9ITJM&hl=es&ei=eFWhSv_mIcXd-QbKorDSDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9#v=onepage&q=&f=false>. [Consulta: 04/09/2009].
Homs, Lluís. Esbós biogràfic-artístic. Mecanoscrit. Museu de la Marina de Vilassar de Mar.
(1924), núm. 7 (18 de desembre de 1924), Barcelona, pàg. 7.
(1923), núm. 2307, any XLVI 25 de maig de 1923), pàg. 356.
(1924), núm. 2387, any XLVII (05 de desembre de 1924), pàg. 777.
(1929), núm. 1225 (5 de gener de 1929).
(1924), núm. 15 (15 de desembre de 1924), Barcelona: Políglota, pàg. 2-3.
(1927), núm. 73 (15 de maig de 1927), Barcelona: Políglota, pàg. 5.
(1936) (28 de febrer de 1936).
(1922), núm. 557 (5 de juny de 1922).
Lewi, Elvira A. (1936). «Maria Fresser» La Dona Catalana. Núm. 556 (29 de maig de 1936), pàg. 14.
Maragall, J.A. (1975). Història de la Sala Parés. Barcelona: Selecta.
(1936), núm. 367 (febrer 1936), pàg. 7
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/107998/136204>. [Consulta: 04/09/2009].
(1922), núm. 7, Any II (maig 1922). Madrid, pàg. 27.
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 04/09/2009].
Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB.
Thieme, Ulrich; Becker, Felix (eds.) (2002). Allgemeines Künstler Lexikon: Bio-bibliographischer index nach Berufen. München-Leipzig: Saur.
Referències gràfiques
Font: http://www.galerada.cat/NOP/htdocs/altresobres.html[Consulta: 27/02/2010].
Biografia n.695 per Núria Rius Vernet
2010-10-01 14:09:50