Biografia
Es formà artísticament a La Llotja, a l’Acadèmia Baixas, a la Dalmases i al Cercle Artístic de Sant Lluc; però, principalment, al taller escultòric del seu oncle Josep Llimona.
Es podria dir que Arthur Rackham fou el seu «pare artístic», però també la influïren Sybille von Olfers, l’obra de la qual conegué a Berlín, els il·lustradors francesos com Boutet de Mouvel o Pinchou, Kate Greenaway, Randolph Caldecott, Wilhelm Busch, Lola Anglada i Joan Garcia Junceda.
de Lola Anglada i de Junceda.
El 1932 treballà de professora a l’escola Blanquerna fins que, per fugir de la Guerra Civil, el 1937, se n’anà a París a l’aixopluc de les Dames Negres que li proporcionaren un lloc on estar i la presentaren a La Bonne Presse, l’editorial catòlica més important de França, de la qual rebé alguns encàrrecs. Però aviat es traslladà a Sant Sebastià, principal ciutat editora dominada pels sollevats franquistes, on vivia la seva germana i el seu marit; amb ells viatjà per Europa. De retorn, col·laborà amb la revista Pelayos, branca infantil del Moviment Requetè, d’ideologia clarament dretana i amb Flechas y Pelayos, sorgida de la fusió d’aquella amb la falangista Flechas. Fou una revista de caire militarista, adoctrinadora en el «nacionalcatolicismo», propagadora dels valors feixistes, plena de judicis maniqueus, molt allunyada del to de les editades pel bàndol republicà. Ella il·lustrà especialment els temes religiosos posant-hi de vegades algun Pelayo o Margaritina (secció femenina dels pelayos). També col·laborà fins al 1956 amb la revista creada per Consuelo Gil, Chicos i amb l’equivalent femenina Mis Chicas.
en una Catalunya reprimida i depauperada arran de la guerra i la ferotge postguerra: il·lustrà estampes, recordatoris, targetes, cartells, fulletons publicitaris; col·laborà en revistes, etc. Amb tot, la seva obra més important fou la d’autora i il·lustradora de llibres infantils, malgrat que, a partir dels 50, n’il·lustrà alguns per a adults. Fou llavors quan experimentà en diferents tècniques de gravat, féu ex-libris... A poc a poc s’anà convertint en el centre de la vida cultural barcelonina.
A partir dels anys 60 participà esporàdicament en algunes de les noves revistes catalanes com Cavall Fort i L’Infantil, i esdevingué la primera dona que presidí el Cercle Artístic de Sant Lluc.
El seu traç s’anà abreujant amb el pas dels dies, però mai deixà de dibuixar; el dibuix s’estilitzà i esvaí, la paleta se suavitzà dominant els colors pàl·lids. En els darrers anys ho feia amb un pinzell japonès perquè ja no podia sostenir el llapis.
Creadora de molts personatges com El muñeco de papel, Chupete o la petita Alícia, produí una obra plena d’humor i de fantasia. Rebé molts guardons i el 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Les darreres obres, fruit dels records, es basaven en el seu diari on dialogava amb el seu marit ja traspassat. Sota el títol No m’oblidis! Diari d’una col·legiala escrigué la seva autobiografia.
Obra
Les il·lustracions que realitzà es troben totes ordenades per dates a l’adreça electrònica:
>.
[Consulta: 03/09/2009].
Exposicions:
http://www.bnc.es/MerceLlimona/expo.html>.
[Consulta: 24/06/2009].
Referències bibliogràfiques
>. [Consulta 24/06/2009].
>. [Consulta: 24/06/2009].
>. [Consulta: 24/06/2009].
Castillo, Montserrat (1994). «Mercè llimona» En: Cuadernos de Literatura infantil y juvenil, núm. 61, pàg. 44-50.
Castillo, Montserrat (1997). «Grans il·lustradors catalans» Barcelona: Biblioteca de Catalunya. Barcanova. 1997.
>. [Consulta: 24/06/2009].
(1984). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg. 62-63.
Catàleg de l’exposició de dibuixos de Mercè Llimona (1993). Barcelona: Sala Rovira (maig-juny de 1993).
Catàleg de l’exposició de dibuixos de Mercè Llimona (1995-1996). Barcelona: Sala Rovira. Novembre 1995 – Gener 1996.
(1978). Barcelona: Subex Galeria d’Art.
(Descarregar catàleg, 8 MB en format PDF)
(7 de gener 1988) (capçalera).
>. [Consulta: 24/06/2009].
Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana (XIX-XX). Madrid: Ibérico Europea de Ediciones SA.
>. [Consulta: 24/06/2009].
(1983). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A.
Guia de lectura de la biblioteca infantil i juvenil Can Butjosa, 1988.
«Homenaje a Mercè Llimona» (1958). Cuadernos de Literatura infantil y juvenil, núm. 11, pàg. 29-31.
Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).
Invitació d’Edicions Destino a la presentació del llibre Peter Pan i Wendy, il·lustrat per Mercè llimona, abril 1994.
>. [Consulta; 24/06/2009].
>. [Consulta 24/06/2009].
>. [Consulta: 24/06/2009].
>. [Consulta: 24/06/2009].
(1996). Barcelona: Escola d’Estiu de Rosa Sensat, juliol.
(1996). Programa. Escola d’Estiu Rosa Sensat.
Referències gràfiques
Del llibre “Tic-Tac: les hores del dia d’una nena” (1942).
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=7d134c9bdfce6110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
[Consulta:23/02/2010].
Biografia n.701 per Núria Rius Vernet
2010-10-02 21:02:30