| Naixement | Barcelona Barcelonès 1879 |
| Defunció | Vilanova i la Geltrú Garraf 1972 |
| Relacions familiars: | Pertanyent a una família de l’alta burgesia barcelonina, es va casar amb Eugeni d’Ors i va tenir 3 fills. |
| Condició | Escultora |
| Ocupacions | Escultora noucentista |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Segons la seva néta, la també escultora Esperanza d’Ors, la seva àvia (de qui, pensa, va heretar les seves mans) era una dona molt atractiva, d’una gran personalitat; un ésser insòlit per al seu temps: esportista, portava pantalons, es tenyia els cabells de ros, es vestia de color beige en una època en què la majoria de dones anaven de rigorós negre.
Per poder casar-se amb Eugeni D’Ors, Xenius, crític d’art, filòsof, escriptor i qui es convertiria en un important dirigent del règim franquista, es va haver d’enfrontar amb tota la seva família, que no concebia com podria viure amb un escriptor. Malgrat aquesta oposició, es va casar amb ell el mes de setembre de 1906 a Barcelona, i esdevingueren la parella intel·lectual de moda del moment. El 1910 es van instal·lar una temporada a París.
Diuen que la seva primera vocació fou la música i que es va dedicar a l’escultura a causa de la intransigència del seu marit qui, deia, necessitava una gran concentració per al seu treball. Després de la seva separació matrimonial tornaria a dedicar-se a la música.
Signava amb el pseudònim Haydée de Telur o Telur, perquè com a membre de l’alta burgesia no estava ben vist signar amb el seu nom.
En la seva primera etapa es dedicà principalment al retrat. A aquesta etapa pertany el cap de La Ben Plantada (1929), ideal clàssic mediterrani, basat en la figura de la dona catalana jove, sana i forta, inventada pel seu marit, per a qui la dona equivalia a la família, és a dir, el nucli bàsic i tradicional de la societat: el paper d’aquesta dona era el de ser esposa i mare, transmissora del valors morals i culturals. En aquesta època és important la petjada de les escultures gregues a tota la seva producció.
A partir de 1931, separada d’Eugeni d’Ors, realitzà figures de cos sencer de formes estilitzades i menys clàssiques. Pertanyen a aquest període les de la sèrie De la moda, petites figures de terracuita policromades que recorden les tanagres gregues, molt allunyades de qualsevol concepció classicista i, en especial, del tipus de figura femenina pregonada pel noucentisme. Una vintena d’aquestes peces les va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona, el 1933, juntament amb L’Argentina. Dos anys després les presentaria al Lyceum Club de Madrid, el centre on es reunien les dones cultes d’aquells anys. Un darrer període el formarien les peces realitzades entre 1941 i 1950; períodeen què predominen les maternitats i les figures en grup de formes volumètriques i embolcallants.
Separada d’Eugeni d’Ors, visqué de les rendes familiars dedicant-se a l’escultura, a la música i a la cura dels seus tres fills. Sempre presumí d’haver estat l’única persona que va guanyar un judici a Eugeni d’Ors.
A Barcelona va treballar a l’estudi de Josep Clarà i a París, on va residir 15 anys, freqüentà August Rodin. Desenvolupà la seva tasca escultòrica durant la primera meitat del segle XX; el seu tema fou sempre la figura femenina i el retrat psicològic de personatges de l’entorn.
1929.
1921.
, conjunt de peces en terracuita.
(2006). Catàleg de l’exposició. Barcelona: Bancaja.
Zenón «Arte y Letras». En: Diario de Barcelona (03/01/1935).
>. [Consulta: 03/08/2009].
>. [Consulta: 03/08/2009].
Biografia n.705 per Núria Rius Vernet
2010-10-04 19:54:55