Biografia
Pintora autodidacta, es dedicà especialment als temes florals que destaquen pels colors molt agosarats. Artistes com Celso Lagar, Torres-García, Sunyer (qui va pintar el seu retrat el 1912), Vancells, entre altres, passaven sovint per la casa familiar quan ella era molt jove. Tots ells possiblement influïrien en la seva vocació artística, encara que el seu pare deia sempre que un esperit errant d’un pintor oriental havia entrat en el cos de la seva filla.
A Barcelona ho va fer a les Galeries Laietanes (1917-1920-1924 i 1925), a les Dalmau (1920 i 1924) i a la Sala Parès (1924-1925), regentada a partir d’aquest darrer any per la família Maragall. Sembla que el 1920 va participar al Saló d'Artistes Bascos de Bilbao. També va participar a l’Exposició d’Art de Barcelona de 1918, dins la secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb quatre obres i a la secció del Reial Cercle Artístic de 1921 amb dues.
Joan Llongueres, Pere Prat Ubach i Joan Santamaria de Terrasa li van fer bones crítiques i Josep M. Junoy la qualificava d’artista naïf. En canvi, Feliu Elias li va recomanar que abandonés la pintura i es dediqués a labors femenines com el crochet. Malauradament, el seu pas per la pintura va ser breu.
Fou també una dona d’idees progressistes dedicada a la activitat política; el 1934 presidia el grup femení d’Esquerra Republicana de Catalunya. Segons el diari d’Esquerra Republicana de Terrassa, L’Acció, el 7 de gener de 1934, al Saló de Festes de Fraternitat Republicana, es va sortejar, entre altres obres donades per diferents artistes, un quadre d’ella a benefici del Segell «Pro-Infància». Posteriorment, en plena Guerra Civil, el 1938, va ser empresonada a València i des de llavors va desaparèixer de Terrassa; viuria a Vallvidrera i posteriorment a Barcelona. Segons la seva besnéta, l’escultora Eva Solà, Teresa Romero ajudà el seu marit a realitzar els primers documentals feministes del país.
Teresa Romero va morir a Barcelona el 1974; està enterrada en el cementiri de Montjuïc. El 1975, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va exposar tota una sèrie d’obres d’ella en una mostra titulada Sis Pintores Catalanes, de la qual es va editar un senzill catàleg.
Obra
Paisatge.
, 1916 (MdT 15255).
1918 (MdT 15251).
Referències bibliogràfiques
Arnáiz, José Manuel et alii. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.
Arts de Sabadell.
(2001). Catàleg Museu de Terrassa. Terrassa: Ajuntament i Museu de Terrassa.
Coll, Isabel (2001). Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc.
Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície». En:Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Catàleg de l’exposició. Barcelona: CCDFB.
, núm. 12, Any I (01/11/24), p. 5.
>. [Consulta: 03/08/2009].
>. [Consulta: 03/08/2009].
>. [Consulta: 03/08/2009].
Referències orals
, el 2007, qui fou conservadora del Museu de Terrassa.
Biografia n.708 per Núria Rius Vernet
2010-10-05 21:18:52