Biografia
Formada artísticament a l'Escola de Belles Arts de Tiflis, el 1910 se n'anà a Múnic, nucli expressionista a l’entorn de Kandinsky. Després s’instal·là amb la seva amiga Dagmar Mouat a París on entrà ràpidament en contacte amb el grup d’artistes russos i inicià la convivència amb Otho Lloyd. El 1916, fugint tots dos de la Primera Guerra Mundial, s’instal·laren a Barcelona, després de passar per Mallorca i Céret on conegueren Manolo Hugué i Tototte. Visqueren a Vallcarca on residia Helène Grounhoff i el pintor Canchourne. Durant els anys 20 i primers dels 30 passà els hiverns a París amb la seva amiga Dagoussia; els estius, a Tossa de Mar i la resta de l'any, a Barcelona.
Quan arribà a Barcelona, a les Galeries Dalmau s'exposaven obres orfistes dels Delaunay, i més tard s’hi dedicà una al cubista Gleizes. Durant els seus primers 10 o 12 anys a Barcelona fou una desconeguda, mentre a l'estranger exposava quadres amb motius catalans, fins que Emili Grau Sala la descobrí i el dibuixant Pere Prat li dedicà un article. Des de llavors s’incorporà al moviment artístic de la ciutat.
A Tossa, la «Babel de les Arts» segons Rafael Benet, cada estiu s'hi reunien molts artistes: Olga Sacharoff i la seva amiga Dagmar Mouat, Béla i Andrée Szilard, Gabrielle Buffet, Juliette i Albert Gleizes, Marie Laurencin, Otto van Watjen, Picabia...
cubisme sintètic, dominant les representacions de natures mortes. Alhora feia unes pintures d’un cert primitivisme naïf que recorden les d'Henri Rousseau i que es convertiren en un dels trets definidors de la seva producció.
A l'inici de la dècada dels anys 20, la seva pintura s'allunyà del cubisme, però mantenia encara l'austeritat en els colors pròpia d'aquest moviment. Quant als temes dominaren encara les natures mortes que, a poc a poc, prenien volum. Aviat s'interessà en la representació de les figures humanes que acostumà a representar frontalment, amb formes simplificades i contorns néts, decantant-se a continuació vers una pintura naturalista, amb pinzellades gruixudes, espesses i fent composicions tallades amb més sensació de moviment. Les seves figures, envoltades d’una natura frondosa, semblen gaudir d’un món paradisíac. De vegades les figures presenten els ulls buits que s’associen amb els de Modigliani.
El 1934, després d'un silenci de 5 anys, a causa de la depressió per la separació d’Otho Lloyd, exposà a les Galeries Laietanes i l'any següent participà en el Saló Montjuïc del qual fou nomenada «Membre Societari».
Quan esclata la Guerra Civil, Olga Sacharoff se n'anà cap a París on es reconcilià amb Otho Lloyd. El 1939 la parella exposava conjuntament a la Galeria Perls de Nova York i, el mateix any, retornaren a Barcelona, on visqueren al barri del Putxet. La seva casa es convertí en un centre de tertúlies de músics, artistes, arquitectes, crítics d'art, escriptors, etc. que l'artista retratà a La Colla (1945). Vinculada a la Galeria Syra abandonà la pintura avantguardista; possiblement volia triomfar i viure del seu art conscient de la situació que travessava el país a l’inici del franquisme. La seva obra entrà en els circuits tradicionals convertint-se en una pintura decorativa de retrats, d'escenes costumistes i d'interiors poètics. Rebé molts encàrrecs i la figura femenina es convertí en protagonista de les seves obres. També pintava flors, paisatges, retrats i escenes de gènere.
El 1964, gràcies als esforços del grup de les tertúlies, l’Ajuntament li atorgà la Medalla de la Ciutat i la nomenà filla adoptiva. Tres anys després moria a Barcelona.
Obra
Algunes obres pictòriques:
cap a 1913.
1913-15.
1923.
1924.
1929.
1934.
cap a 1938.
cap a 1940.
1940.
1942-43.
1942-43.
1940-45.
cap a 1945.
1946-47.
cap a 1951.
1955.
1955-60.
1958.
1963.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
Il·lustracions:
de Coletel, 1944.
de Dostoievsky,1949.
1965.
Revista 391, núm. 2 del 10 de febrer de 1917. Barcelona.
Gravats:
Col·lecció de Rosa Vera del 1951.
s.d.
Exposicions individuals:
1934: Galeries Laietanes. Barcelona.
1935. Galeries Syra. Barcelona.
1940: Fayans Català. Barcelona.
1941: Libreria Mediterrània. Barcelona.
1942: Galeria Argos. Barcelona.
1943: Galeries Syra. Barcelona.
1946: Galeries Syra. Barcelona.
1948: Galeries Syra. Barcelona.
1950: Galeries Syra. Barcelona.
1952: Galeries Syra. Barcelona.
1953: Galeries Syra. Exposició antològica. Barcelona.
1954: Galeries Syra. Barcelona.
1956: Galeries Syra. Barcelona.
1959: Galeries Syra. Barcelona.
1960: Sala de la Dirección General de Bellas Artes. Exposición antológica. Madrid.
1961: Galeries Syra. Barcelona.
1961: Galeria Illescas. Bilbao.
1963: Galeries Syra. Barcelona.
1963: Círculo de Bellas Artes. Madrid.
1964: Sala Parès. Barcelona.
1968: Galeria Edurne. Madrid.
1974: Galeria Edurne. Madrid.
1993: Museu Comarcal del Maresme. Mataró.
1993: Museu Municipal de Tossa. Tossa de Mar.
Exposicions col·lectives:
1920: Saló de la Tardor –Amics de les Arts- Barcelona.
1935: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc.
1936: Exposició de Primavera. Saló Barcelona.
1941: Galeries Syra: Ambientes barceloneses. Barcelona.
1941: A.I.A. Archivo de Arte. Colección de dibujos de los pintores contemporáneos. Barcelona.
1942: Col·lectiva, Sala Campaña. Barcelona.
1943: Galeria Biosca. Primer Salón de los Once. Madrid.
1944: Concurs de Pintura organitzat per la Comissió Abad Oliba.
1951: Exposición Municipal de Bellas Artes. Barcelona.
1953: Exposición Municipal de Bellas Artes. Barcelona.
1962: Salones de la Sociedad Española de Amigos del Arte. Madrid.
1969: Exposición dedicada a Josep Dalmau. Col·legi d’Arquitectes. Barcelona.
1974: Banco de Granada: A través de un siglo de pintura española 1874-1974. Granada.
1975: Galeria Biosca: Exposición homenaje a Eugenio d’Ors. Madrid.
1984: Centro Conde Duque: Mujeres en el arte español. Madrid.
1985: Palau de la Virreina: Els 98 gravadors de la Rosa Vera. Barcelona.
1989: Gothsland Galeria d’Art: Mestres de la pintura catalana. Barcelona.
1990: Galeria Salvador Riera, Dau al Set: Itineraris. Barcelona.
1992: Fundació Miró: In vitro. Barcelona.
1993: Fundació Caixa de Manresa: Laura Albéniz, 1890-1944. Manresa,
2008: CCDFB: Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona.
Referències bibliogràfiques
Referències gràfiques
Font: http://www.xtec.cat/crp-granollers/exposicio_coeducacio/index_sacharof.htm[Consulta: 25/02/2010].
Biografia n.709 per Victoriano Julián López Díaz de Otazu
2010-10-05 21:52:27