Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 710

Carme Sala Rodon

NaixementMolins de Rei
Baix Llobregat
Gener de 1910
DefuncióMolins de Rei
Baix Llobregat
2003
Relacions familiars:Filla d’un fuster ebenista amatent a tot tipus de manifestacions culturals i que influí molt en la seva dedicació artística; neboda del pintor academicista molinenc Miquel Carbonell Selva (1854-1896), l’obra del qual admirà encara que no arribà a conèixer-lo personalment.
CondicióPintora, Il·lustradora
OcupacionsPintora, dibuixant, il·lustradora
Condició jurídico-étnicaCasada
Vídua
Adscrita als moviments

Biografia

Esperonada pel seu pare, estudià a l’Escola de la Dona, situada a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, amb el pintor noucentista Rafael Benet; durant el curs 1929-1930 estudià a la Llotja (perspectiva i anatomia) amb el dibuixant Joan G. Junceda.

El fet que C. Sala no sigui coneguda més enllà del seu entorn molinenc es deu a la Guerra Civil, que va estroncar la seva trajectòria: la mort del seu espòs al front la féu recloure a casa del seu pare on es va dedicar a la cura de la seva petita filla.

El 1947 participa en l’Exposició de la Casa de Cultura i Biblioteca de la Caixa de Pensions de Molins de Rei: hi participen també molts dels seus alumnes. El 1950 exposa al mateix lloc amb Dorin Calatayud. Practicà també la pintura mural decorant l’antiga capella del col·legi molinenc Sant Miquel. El 1954 mostra les seves pintures, junt amb Francesc Oliver i la seva antiga condeixeble Matilde Torrens, en el Club Fotogràfic de Molins. El 1963, junt amb bona part dels seus alumnes, intervé al 1r Saló de Primavera de Pintura Local (Molins) i el 1965 a la Sala «Studi», situada al seu domicili, participa en una mostra col·lectiva. El seu vessant il·lustrador es documenta mitjançant les vinyetes realitzades per a l’auca Història sense parió de nostra santa missió (1950) i per l’Auca de l’Estació de Lavern (1958).

Interessa fer notar que signà les seves primeres obres com «Carme Sala» i, a partir de la postguerra, com «C. Sala» o com «Sala» amagant el seu nom de dona, cosa que fou sovint força habitual en el segle XIX i primers anys del XX entre les artistes, per evitar ser jutjades de diferent manera que els seus col·legues masculins. En el cas de Carme Sala, la seva signatura asexuada es podria explicar per l’ambient extremadament misogin que es respirava en els primers anys dels franquisme i que va durar fins, pràcticament, els anys 60.


Obra

juny de 1928.

1930/35.

1950/60.

. 1960/65.

1965/70.

1965/70.

1965/70.

1965/70.

1970/80

25/7/1983.

1980/85


Referències bibliogràfiques

http://llobregat.info/centre/images/butlleti/butlleti62.pdf>.

[Consulta: 06/08/2009].


Biografia n.710 per Victoriano Julián López Díaz de Otazu
2010-10-05 21:57:16

Tornar Inici