Biografia
egons el document d'adopció del seu fill per la seva germana Maria, hauria nascut el 1870.
D'acord ambla memòria acadèmica de l’Escola de Belles Arts, durant el curs 1892-93 l’alumna Joana Soler Engràcia obtingué com a premi extraordinari una borsa de viatge per Brodats i blondes (l’assignatura es deia «Pintura decorativa. Tejidos, bordados, blondas y estampados»). El curs 1895-96, també per Brodats i blondes, aconseguí el premi extraordinari de la Pròrroga de Borsa d’estudi. El 1896 participà, amb un Sant Jordi, a la 1a Exposició Femenina de la Sala Parés; l’any següent obtingué una menció honorífica a l’Exposició Nacional. Aquest mateix any prengué part en la 2a Exposició Femenina de la Sala Parés, com també ho féu en la 3a Exposició Femenina de 1898. El juliol de 1899 exposà a la Parés, sala en què també intervingué amb motiu de la XVIIaExposició Extraordinària (1900).
Fou alumna de Pere Borrell del Caso qui li realitzà un retrat en forma de medalló, dedicat i signat.
El que es conserva de la seva producció no és gaire abundant, possiblement perquè morí als 48 anys a causa de la gran epidèmia de tifus. La major part de la seva producció està en mans de la família i del Museu de Terrassa, ciutat on es traslladà el seu marit amb els dos fills petits després d’enviudar.
La seva germana Maria va pintar petites obres. Aquest fet, més el d’haver tingut cura dels fills de la seva germana Joana quan van quedar orfes, potser podria explicar que les obres que es guarden d’ella en el Museu de Terrassa s’hagin adjudicat a la seva germana Maria, fins que, sortosament, arran de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista, celebrada el 2008 en el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (CCDFB), es van presentar els seus néts per aclarir l’error. Entre aquestes obres destaca Nu assegut, on l’artista va copsar un instant d’una dona nua asseguda i capficada en ella mateixa. Sobta el cos nu de la dona: un cos real, sense idealitzar, totalment allunyat dels pintats pels artistes masculins, sobretot els d’aquells anys, que sempre els representaven com desitjaven que fossin. Es tracta, doncs, d’un nu femení pintat a través d’uns ulls de dona, un nu que no s’exposa a la mirada masculina.
Obra
Obra pictòrica
.
.
.
(on s’autoretrata).
.
.
.
(forma oval).
(forma oval).
.
.
MdT 2280.
MdT 2281.
, MdT 5176.
, MdT 5177.
, MdT 12073.
Referències bibliogràfiques
Arnáiz, José Manuel; et al. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria.
Anuario de la Universidad Literaria de Barcelona.1897-1898 (1998). Barcelona: Imprenta de Jaime Jepús.
[Consulta: 12/08/2009].
Catàleg de l’Exposició. Terrassa: Ajuntament/Museu
Coll, Isabel (2001). Diccionario de Mujeres Pintoras en la España del XIX, Barcelona: el Centaure Groc.
La mujer y las enseñanzas artísticas II». En:
http://seguicollar.wordpress.com/2007/09/>. [Consulta: 12/08/2009].
Referències orals
Josep Miquel Miquel, nét de la pintora Joana Soler Engràcia (2008).
Biografia n.713 per Núria Rius Vernet
2010-10-08 15:35:52