| Naixement | València Juny de 1895 |
| Defunció | Alaior Menorca 1975 |
| Relacions familiars: | Filla petita del pintor Joaquim Sorolla i de Clotilde García del Castillo. La seva germana gran, Maria, nascuda el 13/04/1890 fou una pintora de producció no molt extensa i el seu germà Joaquim fou el primer director del Museu Sorolla, des de 1932 fins al 1948. |
| Condició | Escultora |
| Ocupacions | Escultora |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
El fet d’haver estat educada a la Institució Lliure d'Ensenyament, centre que fomentà sempre la creativitat en l’alumnat, així com la influència del seu pare Joaquim Sorolla i de la seva germana gran, Maria, que també pintava, afavoririen amb tota seguretat el seu interès per l’art i la seva inclinació cap a l’escultura.
Des de jove assistí amb regularitat a l'estudi on treballaven els deixebles del seu pare on rebé instruccions de Mariano Benlliure i, posteriorment, de José Capuz Mamano, qui li esculpí un retrat el 1921 poc abans de casar-se. El bust s’exposa al Museu Sorolla de Madrid.
Fou una escultora de producció reduïda ja que, com els va passar a moltes artistes de l’època, casar-se i tenir fills va condicionar la seva dedicació artística. En el seu cas, la cura dels fills i els canvis continus de residència provocaren que patís èpoques d’absència creativa. Possiblement, per aquests motius, va participar en poques exposicions: a l'Exposició d'Art Jove Valencià, el 1917; a Bordeus en el Musée de l’Hotel de la Ville el 1919; a l’Exposició d’Art de 1922 celebrada en el Palau de les Belles Arts-Parc de la Ciutadella de Barcelona, organitzada per la Junta Municipal d’Exposicions. El 1926 realitzà amb la seva germana Maria l’única exposició personal conjunta en el Lyceum Club de Madrid, el qual, de 1926 a 1936, actuà com a centre associatiu de totes les dones cultes de la capital.
Les seves obres gaudeixen de gran qualitat tècnica. Esculpia sempre del natural traient, sovint, de la pròpia família els models, entre els quals abunden les figures femenines de cos sencer. Les seves obres destaquen per la fidelitat als trets personals, que intenten reflectir la singularitat de cada personatge mitjançant la reproducció dels seus gestos més habituals i dels aspectes físics més característics.
Obra pictòrica
, 1916.
1931.
Nu femení.
D. Clotilde García del Castillo.
Coqueta.
Dona asseguda.
Sevillana ballant.
Gitana.
Saeta.
Bust del nen Francisco Sorolla de Pons.
Nu de dona.
Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.
La Ben Plantada. El Noucentisme (1906-2006) (2006). Catàleg de l’exposició. Barcelona: Bancaja.
http://www.esculturayarte.com/005721/Estatua-de-Mujer.html>. [Consulta: 05/08/2009].
Fontbona, Francesc (dir.) (2002). Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya: fins a l’any 1938. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries Secció Històrico-Arqueològica, 59).
Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).
http://www.artvalencia.com/archivos/SOROLLA.pdf>. [Consulta: 05/08/2009].
(2006). Catàleg de l’exposició. Madrid: Comunidad de Madrid/Junta de Andalucía.
Foto d'Elena Sorolla en el dia del seu casament (Archivo Ragel). Font: http://archivoragel.blogspot.com/2009/06/en-la-boda-de-elena-hija-del-pintor.html[Consulta: 24/02/2010].
Biografia n.714 per Núria Rius Vernet
2010-10-08 16:00:07