Biografia
Es formà artísticament a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Era una jove amatent a tot tipus de coneixement. Les seves aptituds artístiques es palesaren ja en els primers dibuixos.
El 1930 exposà per primera vegada una desena d'obres «molt surrealistes», segons el pintor Florit.
Des de molt aviat s’interessà pel surrealisme.
fumage i s’atansà a l’obra de Víctor Brauer; foren anys de recerca d’estil.
embarcà amb Peret cap a Algèria i de Casablanca partiren en vaixell a Mèxic on arribaren el gener de 1942.
A Mèxic DF es trobà amb els amics mexicans i europeus immigrants al cafè Tupinamba i a la casa de Gabino Barreda. Amb Leonora Carrington molt aviat encetà una forta relació: les dues artistes col·laboraren literàriament i artísticament i compatien somnis i vivències. Foren uns anys difícils en què hagué de treballar per arreu.
un any determinant: trencament amb Péret, decantació artística vers una figuració més personal i nova relació amb Jean Nicolle. Durant 1947 i 1948 visqueren junts a Veneçuela on el seu germà treballava per al Ministeri de Salut Pública (epidemiologia). Remedios Varo començà a fer dibuixos d’insectes per als estudiants. La minuciositat d’aquest treball influiria en la seva obra posterior pel detallisme i l’ús de complicats aparells científics.
De tornada a Mèxic, començà a dedicar-se intensament a la pintura. Formà nova parella amb Walter Gruen qui seria el seu darrer marit. Ell l’animà perquè deixés la publicitat i es dediqués íntegrament a la pintura. Durant els anys 50 conegué l'èxit.
A Mèxic l'artista consolidà el seu estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i rebutja tot el que és morbós i violent. A les seves obres creà un món propi de personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen una semblança al seu.
El 1957 viatjà a Europa i es retrobà, per última vegada, a Hendaya amb la seva mare.
Aquesta artista, interessada en les ciències ocultes i la bruixeria, en els beuratges màgics i les plantes al·lucinògenes, mística seguidora de teories orientalistes, palesà a les seves obres aquestes referències esmentades.
El 8 d'octubre de 1963 morí sobtadament i es parlà de suïcidi. Molt aviat s’organitzaren exposicions retrospectives: 1964, 1971, 1983 i 2000.
Les influències de les seves obres ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya i Leonora Carrington. Iconogràficament, les dones esdevenen protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents per la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures de sí i, de vegades, iròniques.
Obra
Algunes obres:
1923.
1923.
1923.
, 1923.
, 1924.
1935,
1935.
1935.
1935.
1935.
, 1936.
1938.
1938.
1942.
Gruta màgica II, 1942.
1943.
1944.
1945.
1947.
1947.
1947.
Dolor reumàtic II, 1948.
1948.
1950.
1951.
1952.
1954.
1955.
, 1955.
1955.
, 1955.
1956.
1957.
1957.
1958.
, 1958.
1959.
, 1960.
1960.
tríptic. 1961.
, 1963.
1963.
1956. Remedios Varo en Galería Diana. Mèxic.
1962. Óleos recientes de Remedios Varo, Galería Juan Martín, Mèxic.
1964. La Obra de Remedios Varo, Museo Nacional de Arte Moderno, Mèxic.
1971. Obra de Remedios Varo, (1913-1963), Museo de Arte Moderno, Mèxic.
1983. Remedios Varo 1913/1963, Museo de Arte Moderno, Mèxic.
1985. Consejos y recetas de Remedios Varo, Museo Biblioteca Pape, Monclova.
1986. Science in Surrealism. The Art of Remedios Varo. Acadèmia de les Cièncias. Nova York.
1987. Remedios Varo. Obra en préstamo. Museo Carrillo Gil. Mèxic.
1988. Remedios Varo. Fundación Banco Exterior. Madrid.
1989. Remedios Varo. Museo de Monterrey. Monterrey.
1991. Remedios Varo. Arte y Literatura. Museo Provincial de Teruel., Teruel.
1992. Remedios Varo. Arte y Literatura. Casa de Cultura Tomás de Loranzana, Gerona.
Íd. Torreón Fortea. Zaragoza.
2000. Antológica de Remedios Varo. Museu Nacional de Dones Artistes de Washington.
1930. Dibujos. Unión Española de Dibujantes. Madrid.
1934. Colectiva de estudiantes. Academia de San Fernando. Madrid.
1935. Exposición de dibjuos con José L. Florit. Café de la Gran Vía. Madrid.
1936. Exposició Logicofobista. Adlan. Galeries Catalònia. Barcelona.
1936. Exposition Surréaliste d’Objets. Galrie Charles Ratton. París.
1936. Fantastic Art. Dada. Surrealism. Alfred H. Barr Jr. Nova York.
1937. Exposición Internacional del Surrealismo, Tokio.
1937. Surrealist Objects & Poems. London Gallery. Londres.
1938. Exposition Internationale du Surrealisme, Galerie Beaux Arts, París.
1938. Exposition Internationale du Surrealisme, Galerie Robert. Amsterdam.
1940. Exposición Internacional del Surrealismo. Galeria de Arte Mexicano. Mèxic.
1940. Surrealism Today. Zwemmer Gallery. Londres.
1942. First Papers of Surrealism. Whitlaw-Reid Mansion. Nova York.
1947. Le Surrealisme en 1947. Galerie Maeght. París.
1955. Seis Pintoras. Galerias Diana. Mèxic.
1956. Salón Anual Frida Kahlo. Galería de Arte Contemporáneo. Mèxic.
1956. Españoles residentes en México. Galería Artistas Unidos. Mèxic.
1957. Galerías Excelsior. Mèxic.
1958. Galería Antonio Souza. Mèxic.
1958. Galería Proteo. Mèxic.
1958. Galería de Arte Mexicano. Mèxic.
1958. Exposición Inaugural –Arte mexicano- Museo Nacional de Arte Moderno. Mèxic.
1958. Primer Salón de Plástica Femenina. Galerías Excélsior. Mèxic.
1959. Fifth International Art Exhibition. Metropolitan Art Gallery. Tòkio. La mostra itinerà per 9 ciutats del nord del Xapó.
1959, Primer Salón Nacional de Pintura. Palacio de Bellas Artes. Mèxic.
1959. Ocho Pintores. Galerías Excélsior. Mèxic.
1960. Colectiva de Animales. Galerías Diana. Mèxic.
1960. Homenaje a Frida Kahlo. Galerías Romano. Mèxic.
1960. Pintoras y Escultoras de México. Galerías Romano. Mèxic.
1960. Segunda Bienal Interamericana. Museo Nacional de Arte Moderno. Mèxic.
1960. Exposición Retrospectiva de la Pintura Mexicana. Museo de Ciencias y Artes. Mèxic.
1960. Mexican Art, The Vancouver Art Gallery. Vancouver. Canadà.
1961. Íd. The National Gallery. Ottawa. Canadà.
1961. Íd. The Montreal Museum of Fine Arts. Montreal.
1961. Pintura Mexicana Contemporánea de la Galería Antonio Souza. Instituto de Arte Contemporáneo. Lima.
1961. Colectiva Inaugural. Galería Juna Martín. Mèxic.
1961. El Retrato Mexicano Contemporáneo. Museo Nacional de Arte Moderno. Mèxic.
1961. Exposición Pro-Prisioneros Políticos de España. Ateneo Español. Mèxic.
1962. Segundo salón de la Plástica Femenina. Galerías Excélsior. Mèxic.
1962. Colectiva Inaugural. Galería Novedades. Mèxic.
1962. Artistas Catalanes. Galerías Excélsior. Mèxic.
1963. Los Amantes. Galerías Copenhague. Mèxic.
Referències bibliogràfiques
Artigue, Luís (2008). La mujer de nadie. Orense: Linteo Narrativa.
Gaze, Delia editor (1997). Dictionary of Women Artists. London and Chicago: Library of Congress Cataloging in Publication Data.
(1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
(2005). Catàleg de l’exposició. Barcelona: CCCB.
[Consulta: 15/08/2009].
[Consulta: 15/08/2009].
Referències gràfiques
Remedios Varo. Creación de las aves (1957) (Col·lecció privada). Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Remedios_Varo[Consulta: 24/02/2010].
Biografia n.716 per Victoriano Julián López Díaz de Otazu
2010-10-11 14:15:43