Rosario de Velasco Belausteguigoitia
| Naixement | Madrid 1904 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Març de 1991 |
| Relacions familiars: | Fou la més gran dels catorze fills, dos dels quals van morir molt jovenets, d’Antonio de Velasco, un militar de cavalleria molt autoritari, i d’una basca de Bilbao que, segons la mateixa artista, fou la figura fonamental de la seva vida. Deia que d’ella havia heretat la morenor, la bellesa, la forta religiositat i la ideologia, molt propera a la de Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Sección Femenina de la Falange Española.
La mare descendia d’un carlista convençut, Federico Belausteguigoitia, i de la filla del primer marqués d’Urquijo i Landaluce, Dolores de Landaluce. En els seus apunts manuscrits, on parla principalment de la seva mare, es llegeix que no havia estat cap problema ser una dels catorze fills perquè era una casa rica que disposava de minyones i de dides. Recordava la seva infantesa feliç en un gran pis del carrer Quintana de Madrid, destruït per la guerra. En una festa, a la casa de Llavaneres dels Gustavo Gili, conegué qui seria el seu marit, el metge Xavier Farrerons Co. Es casaren en plena Guerra Civil i només tingueren una filla. |
| Condició | Pintora |
| Ocupacions | Pintora |
| Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
| Adscrita als moviments |