Lluïsa Vidal Puig
Naixement | Barcelona Barcelonès Abril de 1876 |
Defunció | Barcelona Barcelonès Octubre de 1918 |
Relacions familiars: | Filla de bona família: la mare, Mercè Puig i Buscó, fou música, refinada i culta, de classe alta, que parlava l’alemany, el francès, el castellà i el català, filla del compositor i músic Bernat C. Puig i de Francisca Buscó, pertanyent a una família de fabricants tèxtils de Vic. El pare, Francesc Vidal Jevellí (cognom derivat del de la mare Chevalli) fou un ebenista amb talent i emprenedor, especialitzat en objectes de fusta exquisidament treballats, provinent d’una família d’ebenistes. La prosperitat li permeté obrir una botiga al passatge del Crèdit núm. 3 de Barcelona on es podien trobar objectes d’art, escultures, pintures, aquarel·les, bronzes, tapissos orientals, porcellanes japoneses, etc. Alhora fabricava mobles luxosos i tota mena d’objectes per a la decoració d’interiors. El 1882, associat amb Masriera creà les indústries F. Vidal i Cia. La vida social de la família es convertí en un reflex de la pròspera vida professional del pare.
Lluïsa Andrea Francisca, va néixer al carrer de Trafalgar, núm. 13, però aviat la família es traslladà al passeig de Gràcia 149. Fou la segona de dotze germans: deu noies i dos nois que nasqueren en menys de 18 anys. Com a germana gran, ajudava la seva mare en l’educació dels altres fills més petits, motiu pel qual li deien Mamita. La família passà cada any els mesos d’estiu més calorosos a la torre de Sant Gervasi i, a mitjan agost, s’instal·laven a Sitges on participaven activament en la vida artística i cultural de la vila que s’obria al Modernisme de la mà de Santiago Rusiñol i les festes modernistes. El pare creia en l’educació de les seves filles malgrat el costum de l’època i presumia dels seus talents. Totes aprengueren idiomes, història, literatura i música. Una de les seves germanes, Frasquita, fou alumna i, posteriorment, esposa de Pau Casals; altra, Carlota, aprengué escultura amb Manuel Fuxà i Lluïsa, com demostrà des de molt petita les seves aptituds per al dibuix i el seu interès per l’art i la decoració, rebé classes del xilògraf Enric Gómez Polo, de Joan González i d’Arcadi Mas i Fontdevila. No es casà mai i, quan el pare entrà en crisi i abandonà la llar familiar el 1906, ella es féu càrrec de la família retratant, fent classes de dibuix i de pintura i col·laborant en la il·lustració de moltes revistes de l’època. Mantingué una llarga relació epistolar, de més de 20 anys, amb mossèn Cullell, el seu amic i director espiritual a qui retratà. |
Condició | Pintora, Activitat Lliberal |
Ocupacions | Retratista, pintora modernista, professora de dibuix |
Condició jurídico-étnica | Soltera |
Adscrita als moviments | |
Vinculada a les entitats | Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (Barcelona) Patronat d'Obreres de l'Agulla Comitè Femení Pacifista de Catalunya |
Llocs de vinculació |