Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 718

Lluïsa Vidal Puig

NaixementBarcelona
Barcelonès
Abril de 1876
DefuncióBarcelona
Barcelonès
Octubre de 1918
Relacions familiars:Filla de bona família: la mare, Mercè Puig i Buscó, fou música, refinada i culta, de classe alta, que parlava l’alemany, el francès, el castellà i el català, filla del compositor i músic Bernat C. Puig i de Francisca Buscó, pertanyent a una família de fabricants tèxtils de Vic. El pare, Francesc Vidal Jevellí (cognom derivat del de la mare Chevalli) fou un ebenista amb talent i emprenedor, especialitzat en objectes de fusta exquisidament treballats, provinent d’una família d’ebenistes. La prosperitat li permeté obrir una botiga al passatge del Crèdit núm. 3 de Barcelona on es podien trobar objectes d’art, escultures, pintures, aquarel·les, bronzes, tapissos orientals, porcellanes japoneses, etc. Alhora fabricava mobles luxosos i tota mena d’objectes per a la decoració d’interiors. El 1882, associat amb Masriera creà les indústries F. Vidal i Cia. La vida social de la família es convertí en un reflex de la pròspera vida professional del pare.

Lluïsa Andrea Francisca, va néixer al carrer de Trafalgar, núm. 13, però aviat la família es traslladà al passeig de Gràcia 149. Fou la segona de dotze germans: deu noies i dos nois que nasqueren en menys de 18 anys. Com a germana gran, ajudava la seva mare en l’educació dels altres fills més petits, motiu pel qual li deien Mamita. La família passà cada any els mesos d’estiu més calorosos a la torre de Sant Gervasi i, a mitjan agost, s’instal·laven a Sitges on participaven activament en la vida artística i cultural de la vila que s’obria al Modernisme de la mà de Santiago Rusiñol i les festes modernistes.

El pare creia en l’educació de les seves filles malgrat el costum de l’època i presumia dels seus talents. Totes aprengueren idiomes, història, literatura i música. Una de les seves germanes, Frasquita, fou alumna i, posteriorment, esposa de Pau Casals; altra, Carlota, aprengué escultura amb Manuel Fuxà i Lluïsa, com demostrà des de molt petita les seves aptituds per al dibuix i el seu interès per l’art i la decoració, rebé classes del xilògraf Enric Gómez Polo, de Joan González i d’Arcadi Mas i Fontdevila.

No es casà mai i, quan el pare entrà en crisi i abandonà la llar familiar el 1906, ella es féu càrrec de la família retratant, fent classes de dibuix i de pintura i col·laborant en la il·lustració de moltes revistes de l’època. Mantingué una llarga relació epistolar, de més de 20 anys, amb mossèn Cullell, el seu amic i director espiritual a qui retratà.
CondicióPintora, Activitat Lliberal
OcupacionsRetratista, pintora modernista, professora de dibuix
Condició jurídico-étnicaSoltera
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsInstitut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (Barcelona)
Patronat d'Obreres de l'Agulla
Comitè Femení Pacifista de Catalunya
Llocs de vinculació

Biografia

La seva pintura ha estat considerada com a modernista pels tons de la seva paleta, per l'ús de la transparència lluminosa en els colors de fons i també per l'elecció dels temes. Juntament amb J. Mir, O. Junyent, J. González, X. Gosé, R. Canals, J. M. Sert, R. Pichot i el jove Picasso ha estat inclosa dins la segona generació dels modernistes i, fins i tot, alguna obra d'ella, com el retrat de la muller de Miquel Utrillo, fou atribuïda a Ramón Casas. Segons Cirici Pellicer, Lluïsa Vidal aportà l'única visió artística femenina al moviment. Morí jove a causa de la grip de 1918.


Obra

Algunes obres:

1895.

1895.

1895.

1897.

1897.

1897-1902.

1899.

1900.

1902-08.

1902-08.

1903.

1903.

1903-05.

1903.

1905.

1903-1905.

1906.

1906.

1906-09.

1909.

1909.

1907-09.

1908-09.

1909-18.

1909-18.

1909-18.

1909-18.

1910-14.

1911.

1911-12.

1911-14.

1912.

1910-14.

1911-14.

1914.

1914.

1914.

1914.

1907-1918.

de V. Bouyer (1907).

de Dolos Monserdà (1907).

d’Isabel Serra (1908).

de Francesc Torrent (1908).

de Glòria Barca (1908).

de Carme Karr (1908).

d’Isabel Serra (1908).

d’Anna Valldaura (1908).

de Roser Lacosta (1909).

de Clementina Meifrén de Farsac.

de mossèn Garriga i Boixadà (1909).

de Yolanda (1909).

de Coloma Rosselló de Sans (1909).

de Víctor Català (1909).

de Coloma Rosselló de Sans (1910).

de Maria Dolors Cortada (1910).

de Víctor Català (1910).

de Carme Karr (1910).

de Mactra (1911).

de Joana Romeu (1911).

de Violette Bouyer Karr (1911).

de Maria Dolors Cortada (1911).

de C.P.S. (1911).

d’Antònia Bardolet d’Estebanell (1912).

de Violette Bouyer Karr (1912).

de Maria Dolors Cortada (1912).

de Coloma Rosselló de Sans (1912).

de Josepa Casagemes de Llopis (1912).

de Carme Karr (1912).

de Maria Dolors Cortada (1914).

de Carme Karr (1914).

de Violette Bouyer Karr (1915).


Exposicions:

1898: Els Quatre Gats. Barcleona.
1898: IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona.
1898: Sala Parés. Barcelona.
1900: XVI Exposició de Belles Arts. Sala Parés. Barcelona.
1903: Sala Parés.
1906: Sala Parés.
1906: Exposición de Bellas Artes. Madrid (menció honorífica).
1907: Manifestació Artística. Círculo Ecuestre. Barcelona.
1907: Associació del Cercle de Sant Lluch. Sala Parés. Barcelona.
1907: V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques. Barcelona.
1908: Tómbola de Beneficència de les Dones. Hotel Colon. Barcelona.
1908: Exposició d’Autoretrats d’Artistes Espanyols. Barcelona.
1908: Manifestació d’Obres de Pintors i Escultors Catalans. Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona.
1909: Sala Parés.
1910: Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns. Barcelona.
1910: Sala Parés.
1910: Saló de les Arts i els Artistes. Faianç Català. Barcelona.
1910: Exposición Celebración Centenaria de la Independencia de México. Ciutat de Mèxic.
1911: Primera Exposició del Treball de la Dons Catalana. Barcelona.
1911: Tómbola de Beneficència Casellas. Faianç Català. Barcelona.
1911: Exposició Internacional d’Art de Barcelona (medalla de tercera classe).
1912: Exposición de Bellas Artes. Madrid.
1914: Sala Parés.
1915: Exposición Internacional de Pintura, Escultura y Arquitectura. Madrid.
1916: Festa Artística Pacifista. Barcleona.
1916: Homenatge a Pepita Texidor. Sala Parés.
1919: Exposició Homenatge Retrospectiva LlUïsa Vidal. Sala Parés.
1920: Tómbola homenatge a Mariano Fortuny. Barcleona.
1933: I Saló Mirador 100 anys de Retrat Femení.
1966: Exposició d’Il·lustració Catalana. Sala Parés.
1975: Exposició 6 Pintores Catalanes. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
1989: Exposició Modernista a Estocolm. Suècia.
1999: Exposición Modernismo Catalán. Caixa de Vigo y de Ourense. A Coruña.
2001-2002: Lluïsa Vidal, pintora. Centre Cultural Fundació La Caixa. Granollers, Vic, Lleida i Girona.


Referències bibliogràfiques

(5a edició).

(15/11/1919), pàg. 6-7.

(1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

(1975). Catàleg de l’exposició. Sabadell: Acadèmia de Belles Arts.


Referències gràfiques


http://arina-vesta.blogspot.com/2008/11/llusa-vidal.html[Consulta: 24/02/2010].

Biografia n.718 per Victoriano Julián López Díaz de Otazu
2010-10-11 18:35:49

Tornar Inici