| Naixement | Barcelona Barcelonès Abril de 1857 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Febrer de 1913 |
| Relacions familiars: | El seu pare era cap de policia de Barcelona. |
| Condició | Metgessa |
| Ocupacions | Doctora en Medicina |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Filla única, va ser educada per professors particulars i als 5 anys ja sabia llegir. Després va fer els estudis de segona ensenyança en un institut de Barcelona i posteriorment va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar medicina. Quan va finalitzar els estudis universitaris, que va acabar amb la qualificació d’excel·lent en totes les assignatures, va tenir moltes dificultats per poder fer l’examen de llicenciatura. El dia 1 d’octubre de 1881 li van comunicar que es podia matricular de les assignatures de doctorat que havia sol·licitat dos anys abans. La seva lluita, junt amb Martina Castells, li va permetre llegir la tesi doctoral quatre dies després que la defensés Castells. Les seves demandes i les de Maria Elena Maseras, que van tenir ampli ressò en els diaris de la època, van originar un debat en el si del Consejo de Instrucción Pública (òrgan administratiu i consultiu que depenia del Ministeri de Governació) per aconseguir poder obtenir el títol, i poder exercir la professió. Dolors Aleu es va casar el 1883 amb Camilo Cuyàs Martí, barceloní de família burgesa i de professió agent de borsa. Va tenir dos fills, Joan i Camil. El més gran, Joan, estudià enginyeria industrial i el petit, Camil, va estudiar medicina. Aleu va viure i exercir primer en un edifici de la Rambla del Liceu i després es traslladà a Rambla Catalunya 31, on exercí la medicina durant 25 anys. Va obtenir una àmplia acceptació entre tots els sectors socials, i comptava entre les seves pacients femenines des de membres de la burgesia, passant per artistes, dones acollides en institucions benèfiques i infants de la Casa de la Caritat de Barcelona. En els inicis de la seva professió va escriure en una ocasió: "En els pocs mesos que porto de pràctica, he visitat malaltes que feia més de 6 anys que tenien una dolença, i que em van declarar que haurien deixat que en passessin molts més, si no haguessin tingut ocasió de consultar amb una senyora”.
Una gran desgràcia va colpir els últims anys de la seva vida. El seu fill Camil que ja era metge als 21 anys, va morir als 23, d'una tuberculosis aguda que es va encomanar a l'Hospital Clínic, on havia començat a exercir com a internista. Aquesta circumstància va precipitar la seva mort, que va ocórrer el 1913, als 56 anys. Al seu enterrament van assistir personalitats de l'època i els nens i les nenes de la Casa de la Caritat als qui durant tants anys havia atès de forma gratuïta.
1883. A la seva tesi assenyalava que les diferències entre nenes i nens responien a les diferències en l’educació, i que s’hauria de procurar que “los colegios para señoritas estén a nivel de los mejores que hay para señoritos”.
També criticava les obligacions que s’imposaven a les dones en la manera de vestir: “La prenda que más daño causa al cuerpo de la mujer es el corsé. Se lleva muy apretado, para aumentar la delgadez del cuerpo. ¡Como si lo delgado fuese equivalente de lo hermoso!”
Flecha Garcia, Consuelo (1996). La primeras universitarias en España. Madrid: Narcea.
Ortiz Gómez, Teresa y Becerra Conde, Gloria (1996). Mujeres de ciencias. Feminae. Universidad de Granada.
Ortiz Gómez, Teresa.(2006). Medicina, historia y género. Oviedo: KRK ediciones.
Font: www.mys.matriz.net).
Biografia n.757 per Carme Valls Llobet
2010-09-28 17:07:28