Víria Acte
| Naixement | València Horta 90 |
| Defunció | València Horta s. ii |
| Condició | Propietària |
| Ocupacions | Propietària |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
| Naixement | València Horta 90 |
| Defunció | València Horta s. ii |
| Condició | Propietària |
| Ocupacions | Propietària |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
la Valentia romana on transcorregué la seua vida. D'origen social incert, sabem que el nom d'Acte era freqüent entre les esclaves, i la manca de filiació per identificar-se familiarment, indica que, probablement, fou de procedència servil i posteriorment lliberta.
A Víria Acte la coneixem per tres inscripcions trobades a València i que estan datades en el temps dels emperadors de les dinasties Flavia o Antonina.
Descrita com a persona rica, la seua reputació va estar relacionada amb els negocis industrials o comercials, i podia ser la propietària d'un taller on es fabricaven arres, làpides i estàtues. Aquest era un negoci molt pròsper ja que tots els estaments socials, principalment els superiors, desitjaven deixar memòria de la seua existència i dels seus actes en estàtues i làpides que s'exhibien als principals emplaçaments urbans.
Una estàtua de la mateixa Víria Acte erigida per Ampliato, Calirroe i els esclaus alliberats del seu taller es trobava en el fòrum de la ciutat, la qual cosa indica el prestigi social que havia adquirit, ja que era necessari el permís del Senat local per a erigir una estàtua en un espai públic com aquest.
El fet que fóra una dona empresària tampoc era massa habitual en un temps on el patrimoni femení provenia ordinàriament de la dot i de l'herència de propietats agrícoles.
fan pensar en l'elevada posició social que va aconseguir.
. Aquest acte propi de la classe aristocràtica parla de la seua generositat, de la seua solidesa econòmica i de la consolidació de la seua reputació entre la població local.
de moviments que va suposar per a les dones la relaxació de l'obligada tutela masculina a partir de la legislació d'August, que va permetre a dones com Víria mantenir empreses i negocis propis i desenvolupar tasques públiques exemplars, els vestigis de les quals han arribat fins als nostres dies.
Correll, Joseph (1997). Inscripcions romanes de Valentia i el seu territori. València: Neu Llibres.
Pereira Menaut, Gerardo (1997). Inscripciones romanas de Valencia. Valencia: Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia, p. 57-58.
la Historia, p. 46, 188, 149.
Biografia n.818 per Llum Sanfeliu Gimeno
2010-09-28 15:19:27