Biografia
Filla del poeta Enric de Villena i de mare desconeguda, Elionor o Leonor Manuel de Villena va quedar òrfena als quatre anys i es va educar en el palau reial de València sota la tutela de la seva cosina, la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim. El 1445, adoptant el nom de sor Isabel de Villena, va ingressar al convent de la Trinitat de les clarisses de València, on va exercir el càrrec d'abadessa des del 1463 fins a la seva mort, l'any 1490.
Al llarg de la seva vida religiosa, sor Isabel va adquirir fama de santedat i es va relacionar amb el món literari valencià de l'època. Dona educada, culta i intel·ligent, era admirada pels seus coetanis, com testimonien les dedicatòries amb què diversos autors valencians li van retre homenatge. Jaume Pérez, arquebisbe auxiliar de València, a més de llegar la seva biblioteca al convent de la Trinitat, escrigué el 1485 un comentari del Magnificat, al pròleg del qual deixà constància de la inquietud intel·lectual i dels coneixements teològics de l'abadessa, que l'havia instat a escriure aquesta obra. També fou apreciada per Miquel Pérez, que li dedicà latraducció valenciana del Kempis, Menyspreu del món (1491), i perBernat Fenollar i Pere Martines, que li dedicaren Lo Passi en cobles (1493).
Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. La seva dignitat abacial fa versemblant la hipòtesi segons la qual fou autora de diversos sermons i tractats, si bé aquests escrits no s'han conservat. En canvi, hi manquen arguments suficientment sòlids per poder-li atribuir l'autoria de l'anònim>i, publicat a València el 1497 per la seva successora Aldonça de Montsoriu, a petició d'Isabel la Catòlica.
Obra
Sermons i tractats no conservats.
Vita Christi, València, Lope de la Roca, 1497 (edició prínceps); València, Jorge Costilla, 1513; Barcelona, Carles Amorós, 1527; Barcelona, Ramon Miquel i Planas, 1926; València, Institució Alfons el Magnànim, 1986 (introducció i selecció de Lluïsa Parra); València, Ajuntament de València, 1992 (Josep Almiñana Valls; textos revisats i corregits per Joan Costa Català); Barcelona, Edicions 62, 1995 (selecció i edició a cura d'Albert G. Hauf); València, Biblioteca Valenciana, edició facsímil, 2006 (estudi introductori d'Albert G. Hauf)
Protagonistes femenines a la "Vita Christi", introducció de Rosanna Cantavella,transcripció deLluïsa Parra, Barcelona, La Sal, Edicions de les Dones, 1987.
Edició facsímil de la Vita Christi:
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12698301924585940210435/index.htm
Vita Christi és una obra contemplativa d'inspiració franciscana, incompleta a causa de la mort de l'autora, que presenta les dones com a beneficiàries d'un tracte especial i d'una relació estreta amb Jesús i amb la Mare de Déu. Aquesta predilecció pels personatges femenins s'ha interpretat com a denúncia implícita de la misogínia predominant en la literatura medieval, i com a resposta a l'exponent més destacat d'aquesta tendència, l'Espill o Llibre de les dones de Jaume Roig, compost entre 1455 i 1461. Emprant un lèxic familiar i expressiu, l'autora narra en un estil senzill i elegant les principals etapes dels misteris de Crist des de la Immaculada Concepció fins a l'Ascensió.
Referències bibliogràfiques
http://www.escriptors.com/autors/villenai/index.php[Consulta: 27/02/2010].
Biografia n.820 per Lenke Kovács
2010-10-11 19:01:47
