Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 848

Rosa Estruch Espinós

Naixement(San Juan)
Argentina
1915
DefuncióValència
Horta
Juny de 1978
CondicióObrera
OcupacionsAlcaldessa
Condició jurídico-étnicaSoltera
Presa
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsPartit Comunista d’Espanya (PCE)
Unió General de Treballadors (UGT)
Llocs de vinculació

Biografia

Rosa Estruch Espinós va nàixer a San Juan (Argentina) el 1915, lloc al què els seus pares procedents de Vilallonga van emigrar a la cerca de treball. Anys després van retornar al poble, però la situació econòmica els va fer emigrar novament, en aquesta ocasió a França. De retorn a Vilallonga en 1936, Rosa es va dedicar a impartir classes de francès. Amb el triomf del Front Popular, Rosa va ingressar en el Partit Comunista i fou triada Secretària General del PCE de Vilallonga.

Durant la Guerra Civil va ser regidora de l’ajuntament de Vilallonga a proposta del sindicat UGT. Amb la incorporació a files de l’alcalde comunista Andrés Tarazona, Rosa Estruch va ser nomenada alcaldessa en ple context bèl·lic. D'aquesta manera es convertí en la primera alcaldessa de Vilallonga. Finalitzada la Guerra Civil, va ser detinguda i empresonada a València, i l'interrogatori al què la van sotmetre la va deixar marcada per a tota la vida. Al març de 1940 la van jutjar en Consell de Guerra Sumaríssim d'Urgència, acusada de professar idees comunistes, d'auxili a la rebel·lió i de participar com a miliciana, li a van condemnar a quinze anys de presó. Amb un estat físic cada vegada més deteriorat, el seu cos va quedar immobilitzat i va esdevindre incapacitada per a poder-se valdre. La seua estada a la presó s’alternava amb períodes d’ingrés a l’Hospital Provincial de València. Posada en llibertat sota presó atenuada el 1942, va romandre sota vigilància fins a 1951. A pesar de la seua invalidesa, Rosa Estruch va seguir amb la militància en la clandestinitat, col·laborant en la reorganització del PCE al País Valencià. El 1952, Rosa Estruch va tornar a ser encausada, la policia es va presentar a detenir-la, cosa que va resultar impossible a causa del seu estat d´invalidesa. El 1955 va ingressar al Sanatori de la Malvarrosa de València, on li prengueren declaració, ja que l'acusaven d’haver participat en la guerrilla. Davant la insistència perquè compareguera en el tribunal, va ser traslladada en llitera a la sala del judici. Novament la van internar en el sanatori amb vigilància policial. Després de l'informe del metge forense sobre la seua situació física, Rosa no va tornar a ser molestada. La seua estada al Sanatori de la Malvarrosa de València, on va romandre fins a la seua mort, suposa una nova etapa en la vida d'aquesta republicana. Rosa Estruch era un referent per a les camarades que havien militat amb ella en la República i la guerra. De tal manera que finalitzada la dictadura, pel sanatori van passar contínuament a visitar a Rosa, algunes de les militants republicanes i comunistes valencianes, com les germanes Paz i Ángeles Azzati, Pilar Soler, Ángela Sampere, María Soto, Alejandra Soler, Tomasa Cuevas o Ángeles Malonda. Els testimonis arreplegats entre els quals destaca el de la seua camarada Joaquina Campos, ens conten com les dones del PCE en els anys seixanta visitaven a Rosa. Per a elles representava un exemple de la lluita que les dones van realitzar en la defensa republicana.

Rosa Estruch es va convertir en una de les icones femenines de la lluita antifranquista al País Valencià. Durant anys les dones del PCE i del Moviment Democràtic de Dones valencià es van repartir les tasques d’assistència i suport a aquesta camarada, fins a la seua defunció el 27 de juny de 1978, després de vint-i-dos anys internada al Sanatori.


Referències bibliogràfiques

Del Campo, Adelita (1978). «Vidas rotas». Cal Dir, núm. 46 (14 febrer 1978).

Ferrer, Vicente (2002). «Persones, personatges. Rosita Estruch». Bresca. Fulls d´Informació i Cultura de Vilallonga de la Safor, núm. 14 (Primavera 2002).

Cuevas, Tomasa (2004). Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.

Malonda, Ángeles (1983). Aquello sucedió así. Memorias. Madrid: Acofarma.

Montero, Remedios (2004). Historia de Celia. Recuerdos de una guerrillera antifascista. València: Rialla-Octaedro.


Referències orals

Testimoni de María Soto, novembre 2007.


Referències audiovisuals

Arxiu de l’Ajuntament de Vilallonga, llibre d´actes de l’Ajuntament de Vilallonga, Junta Ordinària, 1 d’agost de 1937.

Arxiu del Centre Penitenciari de Picassent (València) (ACPP), còpia del Testimoni de sentència, causa núm. 3.511-V.

ACPP, expedient penitenciari de Rosa Estruch Espinós. Causa núm. 3.511-V.

ACPP, instància núm. 902, dirigida a l´Auditor de Guerra de la Región Militar de Valencia, 30 de març 1941.

ACPP, instància núm. 496 de Rosa Estruch Espinós a l´Auditor de Guerra de la Región Militar de València, 11 de febrer de 1942.

ACPP, instància núm. 6719, Capitanía General de la 3a Región Militar, Juzgado Militar n. 8, 8 de maig de 1942.


Biografia n.848 per Vicenta Verdugo Martí
2010-10-01 13:30:45

Tornar Inici