Elvira Augusta Lewi

Biografia

De família benestant i origen judeogermànic, va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona. El pare va desvetllar-li unes inquietuds intel·lectuals que es van concretar en l’interès especial per l’art i la literatura. Així, va començar a escriure de ben jove i va combinar els estudis musicals amb els d’idiomes i amb els de dibuix a l’Escola de Belles Arts.

La trajectòria de Lewi, desenvolupada a Barcelona entre finals dels anys vint i la Guerra Civil, abasta la narrativa, el periodisme, la traducció i una acció sociocultural fruit del compromís de gènere. En el context de la Catalunya republicana, el fet de ser dona li va obrir moltes portes i la va esperonar a treballar per aquesta condició, en ple procés de transformació. El bagatge cultural i la vocació d’escriptora, al seu torn, van conduir-la a implicar-se a fons en l’intent de normalització i de modernització de les lletres catalanes, a què va contribuir amb uns productes literaris que hi feien una aportació singular, uns textos reflexius molt significatius de les seves preocupacions, idees i posicions i una activitat periodística que comprèn estrats ben diversos (des de la crítica ‑sobretot d’art, però també de literatura‑ fins a la divulgació).

1936 a Els habitants del pis 200) que s’allunyaven de les tendències principals de la narrativa catalana perquè entroncaven amb la literatura fantàstica i la tradició alemanya. Les traduccions de Hölderlin i Rilke que va publicar a La Revista el 1931 resulten prouindicatives d'aquesta cultura de referència. Fins i tot en Un poeta i dues dones (1935), l’obra psicològica i ciutadana que va publicar a la cèlebre Biblioteca A Tot Vent (i que se sumava a la dinàmica de represa i renovació de la novel·lística del país des dels corrents que hi predominaven), el pes del background germànic revertia en un text antirealista i altament intel·lectualitzat, farcit de referents poc habituals, deutor de la imatgeria expressionista i, és clar,indestriable d’una producció poc coneguda a Catalunya. La perplexitat de part de la crítica, tanmateix, es va acompanyar d’elogis denotatius del paper i de la importància que les dones estaven adquirint a tots nivells en la societat catalana.

Representant de la relativa normalitat que la cultura catalana va assolir en els anys vint i trenta, Lewi es perd en la nit del franquisme. Donada la seva manca d'activitat a partir de 1939, ia causa de l’anorreament del món que havia fet possible una figura com la seva, resulta un nom pràcticament desconegut avui.

Obra

Referències bibliogràfiques

Pessarrodona, Marta (2005). «Cronologia». En: 'Escriptores. De Caterina Albert als nostres dies'. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

Els Marges, núm. 79 (primavera de 2006), p. 63-76.

la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 110).

Real Mercadal, Neus (2006). Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 117).

Aachen: Shaker Verlag, 2007, p. 93-104.

Escriptores republicanes.

http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/novelistes/Lewi/index.html>

[Consulta: 30/09/2009]

Referències audiovisuals

Biografia n.85 per Neus Real Mercadal
2010-10-02 20:57:14