Biografia
La vida d'Enriqueta Agut és un exemple paradigmàtic de les dones que, compromeses amb el canvi polític i social de la república, hagueren d'oblidar i reprimir els seus records per tal de poder sobreviure al dolor del paradís perdut.
Nascuda a la capital de la Plana, el seu origen marcaria la seua estima per la llengua i els costums del País. El valencià seria la seua llengua materna i la utilitzaria fins i tot en l’exili, on transmetria als seus alumnes, primer, i als seus fills i néts, després, cançons populars i contes tradicionals valencians.
Filla d'un empresari de l’hostaleria, es trasllada a València (1922) on estudia Batxillerat i Magisteri, i forma part de la primera promoció del Pla Professional de València (1931-1935).
; i una altra, que no apareix registrada, que tornaria a Narboneta i d’altres pobles de Conca. A més, en la Setmana Pedagògica d’Ontinyent, les dóna a conèixer als mestres assistents i actua per a la població.
Asistencia Social Maestro Ripoll per substituir les ordres religioses encarregades de l’ensenyament en els establiments dependents de la Diputació.
Front Popular Femení. Amb posterioritat, radicalitzaria les seues idees i seria membre del Partit Comunista (PC) (setembre 1936).
. La seua destacada participació en la campanya electoral a favor del Front Popular, tindrà continuïtat en nombrosos mítings, actes de caràcter propagandístic i manifestacions, de les quals és una mostra la del 8 de març de 1937, quan seria la portaveu de les dones davant del Govern Civil.
Lina Odena.
Després de contraure matrimoni amb Rómulo García Salcedo, en 1938 es trasllada a Gualba, on abandona les tasques polítiques. En febrer de 1939, embarassada, travessa la frontera pels Pirineus. Dóna a llum en Grenoble i s’embarca, pocs dies després, amb la seua filla Adela, el seu marit, i el seu germà, el pintor Pepe Agut, cap a Mèxic en el Sinaia, vaixell disposat pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas, per tal de proporcionar asil polític als derrotats de la Guerra Civil.
Mentre, s’encetava el seu procés de depuració com a funcionària del Magisteri, que conclouria, malgrat la seua indefensió, amb la sanció d’expulsió per l’article 171, per l’abandó del lloc de treball.
A Mèxic abandonarà tota activitat professional i es dedica a la cura de la família, que es veurà augmentada amb un fill (Ròmulo) i una filla més (Ketty). Després d’un breu període en el PC, deixarà la militància política, encara que mantindrà bones relacions amb els exiliats, on destaca la seua amistat amb la pintora Manolita Ballester i la pediatra Mercedes Maestre.
Obra
Pasionaria, òrgan de les dones antifeixistes valencianes.
Referències bibliogràfiques
Mestres valencianes republicanes. València: Universitat de València.
Premsa:
Referències orals
Testimonis dels seus fills Adela, Rómulo i Ketty García Agut al llarg dels anys 2007, 2008 i 2009.
Referències audiovisuals
Arxiu General de l'Administració. Expedient de depuració. Signatura Lligall 412, n. 3.
Arxiu Històric de la Universitat de València, Magisteri 326/1.
Arxiu municipal de l'Ajuntament de Gualba. Padró general d'habitantsde 1938.
Referències gràfiques
Fotografia cedida per la familia García Agut.
Biografia n.856 per Carme Agulló Díaz
2010-10-11 19:19:40