Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 858

María Carbonell Sánchez

NaixementValència
Horta
Abril de 1852
DefuncióValència
Horta
Agost de 1926
Relacions familiars:La seua germana Josefa Carbonell Sánchez fou també professora de la Normal femenina de València, coincidint pràcticament en els mateixos anys en el seu Magisteri.
CondicióPedagoga
OcupacionsPedagoga
Condició jurídico-étnicaSoltera
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsInstitució Lliure d'Ensenyament (Madrid)
Escola Normal Femenina de València
Associació per a l'Ensenyament de la Dona
Llocs de vinculació

Biografia

Mestra, filla i germana de mestra, Maria Carbonell és una de les figures més recordades de la pedagogia valenciana. Posseïdora d’una completa formació pedagògica, va combinar teoria i pràctica i va exercir durant tota la seua vida el magisteri, bé en escoles primàries o en l’Escola Normal. Alhora, es convertia en una excel·lent divulgadora de les idees regeneracionistes, mitjançant una copiosa producció escrita i una no menys abundant presència en tota mena de congressos i jornades.

Inicià els seus estudis en la Normal Femenina de València, on aconseguirà el títol elemental (1870) i el superior de mestra (1871) i comença la seua trajectòria professional en varies escoles valencianes, entre elles les de Russafa, Xest i les del carrer Corona i Barques a València. El 1891 obté el títol de mestra de Normal a l’Escola Normal Central de Mestres (Madrid), i l’especial de sordmuts i cecs.

Ja el 1900 és professora de l’Escola Superior de Mestres de Granada, on sols romandrà un any. Es trasllada el 1901 a València, on exercirà fins al 1922 quan es jubile. Ací imparteix les matèries d’Antropologia i Principis de Psicogenèsia; Pedagogia; Història de la Pedagogia, Rudiments de Dret i Legislació Escolar.

Combina la seua docència oficial amb les classes que imparteix a la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, continuant una relació amb l’institucionisme que havia començat a Madrid i perduraria al llarg de tota la seua vida, sent especialment visible el seu influx en els tres temes centrals de la seua preocupació pedagògica: l’educació de les dones, l’higienisme i la pedagogia social, que seran tractats amb profunditat tant en les seues intervencions en els nombrosos congressos i activitats educatives en què participa (Assemblees Pedagògiques de València, IX Congreso de Higiene y Demografia, Congreso Pedagógico Nacional, Congressos Pedagògics de Saragossa, París i Brussel·les), com en les seues col·laboracions en revistes pedagògiques (La Escuela Moderna i El Educador Contemporáneo) i en articles dels diaris valencians (El Mercantil Valenciano, Las Provincias i La Voz Valenciana). A més seria autora de vàries obres didàctiques.

La seua intensa activitat s’estén a l’àmbit social, i exercirà diferents càrrecs en una important quantitat d’associacions i institucions de caràcter assistencial: Colonias Escolares de València, la Asociación para el fomento de la Cultura y de la Higiene en España, la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, el Comité Femenino de Higiene...

Al mateix temps tindrà una influent presència en la vida cultural valenciana, sobretot a través de l'Ateneu Científic i de l'Ateneu Pedagògic, encara que no reduirà la seua presència a València i serà sol·licitada per pronunciar conferències en tot l’estat. No descuidà, tampoc, les reivindicacions en el terreny professional, i serà membre destacada de l'Associació del Professorat d'Escoles Normals.

Feminista identificada amb els pressupostos del catolicisme social i el regeneracionisme, mantingué postures molt properes a les de Rosa Sensat, defensant una educació femenina més pràctica i útil, fonamentada en pressupostos científics i donant una gran importància a la higiene i a l’educació física de les dones.


Obra

. (1888 ) I. F. Domenech i Matías Real, València.

Discurso leido en la sesión del 21 de julio de 1892 . Valencia: Manuel Alufre.

1893), I. Hijos de F. Vives Mora, València.

P. 5-17.

Imprenta de Ripolles.

, (1904) Valencia: Imp. de F. Vives Mora.

Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez.

Discurso leído por Maria Carbonell, Profesora de la Institución para la Enseñanza de la Mujer en la velada que celebró este último centro de enseñanza el día 7 de Mayo de 1905 para conmemorar el tercer centenario de la publicación de la inmortal obra de Cervantes El Ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha; Domenech y Taroncher, Valencia.

I. València: Hijos de F. Vives Mora.

I. València: Hijos de F. Vives Mora.


Referències bibliogràfiques

Notes bibliogràfiques per Félix Marti Alpera.


Referències audiovisuals

Arxiu Històric de la Universitat de València. Expedient personal. signatura 1385/7.


Referències gràfiques

http://img682.imageshack.us/img682/1244/mcarb101.jpg

Biografia n.858 per Carme Agulló Díaz
2010-10-11 19:52:55

Tornar Inici