Biografia
Tot i que nasqué a Almansa, amb un any d'edat la família es traslladà a viure a Moixent (la Costera), d'on era la mare. Més tard tingueren cura d'ella els avis paterns (naturals de Requena) i se n'anà a viure a la ciutat de València. Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria i amb el posterior exili a terres gallegues.
Com ja hem dit, Matilde Llòria es casà amb el metge Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic) militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per exercir la medicina a València durant cinc anys. L'any 1942 el matrimoni es traslladà a viure a A Merca (Orense), on estava empresonat el també metge Roberto Lloria i on el marit de l'autora exercí la medicina fins l'any 1969.
En la seua estada a Orense conegué l'escriptor Ramon Otero Pedrayo i s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua. Aquest aprenentatge va fer que l'autora s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador. Així, a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no només en castellà, sinó també en gallec i en català.
Amb 57 anys tornà a València on visqué fins a la seua mort.
Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Orense.
Obra
Publicà obres poètiques en català, gallec i castellà.>Unha casa no tempo (2001).
Referències bibliogràfiques
Barcelona: autor-editor.
Alpera, L. (1998).Des de l'Aitana al Canigó. Papers crítics. Barcelona: PAM.
Fuster, J. (1956).Antologia de la poesia valenciana. Barcelona: Selecta.
, Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Biografia n.86 per Dèlia Amorós Pinos
2010-10-02 19:33:20