Ascensión Chirivella Marin

Biografia

Va ser una de les primeres advocades d´Espanya, donat que formava part de les dones universitàries de la generació del 27. Era casada amb Álvaro Pascual Leone, nascut a Vinaròs,advocat i diputat del Partit Radical de Fernando Gasset. En diferents legislatures durant la Restauració i en la Segona República es va presentar com a diputat per Castelló i les seves comarques.

Ascensión Chirivella era filla d´un procurador dels tribunals de València i per això, encara que va estudiar Filosofia i Lletres i Magisteri amb notes molt brillants, va voler seguir els pasos de son pare i es matriculaa Dret, i aconsegueix la llicenciatura en gener de 1922. Aquest mateix any entra a formar part del Col·legi d´Advocats de València per exercir la professió com els seus companys i no va obtenir cap negativa, a diferència d´altres països europeus com França, Itàlia o Bèlgica.

L’assistència als mítings de les dones com a espectadores, però també com a agents actius, és una novetat de la Segona República que va impulsar el protagonisme del subjecte femení en l’espai públic. El debat sobre temes polítics convidava les militans a tenir iniciativa i a fer propostes per a transformar la societat, activitat política fins aleshores exclusiva dels homes i Ascensión Chirivella, gran lluitadora per aconseguir la igualtat de drets per part de les dones, va tenir una gran ocasió de mostrar les seves propostes durant la Segona República.

Vàries dones republicanes del comité de les Agrupacions Femenines Radicals de Castelló i les seves comarques, com Carmen Avinent, Teresa Giner i Dolores Climent, van participar en els mítings de la campanya electoral, però la dona del partit republicà que més atreia els assistents era Ascensión Chirivella, ja que tenia una alta cultura política i un verb fàcil. D´ella diu la premsa que és “una eloqüentinfatigable propagandista”.

Aquesta líder feminista es va desplaçar a un munt de pobles de les comarques de Castelló i es va centrar en especial a destacar el mèrit del rosari de drets que la República havia concedit a les dones, mentre la monarquía els va negar tots i la va colmar d´obligacions. El dret a votar i la possibilitat de poder desenvolupar les dones els càrrecs públics en tot l’Estat espanyol sense cap distinció respecte els homes -afirmava Ascensión Chirivella-, els obria unes possibilitats de protagonisme immenses. A més a més, altres dues lleis contemplaven en igualtat de condicions els homes i les dones: d’una banda, el dret al divorci, que allibera la dona de la cadena que l’esclavitza i el marit estarà obligat a pagar la seua part per a la manutenció dels fills i, d’una altra, el fet que les dones foren mares no les discriminava en la pàtria potestat dels fills, ni en cas de ser vídua i tornar-se a casar, com en el Codi Civil anterior de 1889. El fet de ser advocada influïa perquè s’adonara de la importància que tenia canviar les lleis que afavorien en especial a una societat patriarcal.

Per una altra banda, en el seus discursos, Ascensión Chirivella va apuntar la influència que en les dones tenia l’Església i culpava els homes liberals que havien deixat anar les dones a l’Església i no les havien format políticament i no havien desenvolupat en elles idees democràtiques.

Ascensión Chirivella i Álvaro Pascual Leone van haver d’exiliar-se a Mèxic, on van ser fidels col·laboradores de la Junta de Cultura Espanyola, que aglutinava molts dels intel·lectuals exiliats per l’enderrocament de la República. Allà va morir a l´exili, sense tornar a Espanya, l´any 1980.

Referències bibliogràfiques

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-14-06-2008/abc/Valencia. [Consulta: 13/02/2010].

Flecha García, Consuelo (1996). Las primeras universitarias en España. Madrid: Narcea.

Montero, Mercedes (2009). La conquista del espacio público. Mujeres españolas en la universidad (1910-1936). Madrid: Minerva Ediciones.

Referències audiovisuals

Periòdics de Castelló:

- República, 1931-1936.

- El Heraldo de Castellón, 1931-1936.

- Izquierda.

Referències gràfiques

http://www.lasprovincias.es[Consulta: 27/02/2010].

Biografia n.864 per Rosa Monlleó Peris
2010-09-30 16:16:05