Concepción Piquer López

Biografia

Concepción Piquer López va nàixer el 8 de desembre de 1908, al si d’una família humil que ja havia tingut quatre fills, tots ells morts prematurament, tret d’aquesta petita que arribaria a convertir-se en una de les figures més rellevants de la cobla espanyola. Ja des que tenia quatre anys cantava asseguda a la porta de casa seva, per a ficar una mica d’alegria a la seva família que tant havia patit. Allà on vivia, el barri de Sagunt, era un indret perdut a l’horta, on l’enciam es cultivava al costat de les vies del tramvia. El seu carrer de cases molt baixetes començava al pont de Serranos i acabava a la presó de Sant Miquel dels Reis. La veu es feia sentir des de les tabernes i adrogueries fins als barrots de les cel·les, per això mateix la seva avia Marieta deia que la nena tenia la «veu del diable».

Per això, poc ens ha de sorprende que només amb onze anys debutara al teatre Segueros de València, després d’haver estudiat cant amb el mestre Laguna i actuar a El Grao de Gandia, i en els teatres valencians Apolo i Kursaal. Però, en veritat, Concha Piquer va ser descoberta als tretze pel mestre Manuel Penella, el 13 de setembre de 1922, quan preparava l’estrena de l’òpera El gato montés a Nova York, en un entreacte de l’estrena, mentre interpretava la cançó El florero del mateix Penella.

Als Estats Units es va estar cinc anys, cantant a Broadway i en altres teatres, sempre treballant en anglès i intercalant números en espanyol. Alhora, també va fer una mica de cinema, com la seva participació, el 1927, dins de la primera pel·licula sonora anomenada El cantor de jazz (The Jazz Singer d’Alan Crosland). Aquest mateix any, va començar a preparar la seva tornada a Espanya i ho va fer amb Suspiros de España.

Un cop a Espanya, va actuar al teatre Romea de Madrid i al Coliseum barceloní, per a tot seguit rodar a París, també a 1927, la pel·lícula El negro que tenía el alma blanca, de Benito Perojo, inspirada en la novela d'Alberto Insúa del mateix títol. Després va continuar amb La Bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me casé con una estrella (1951, Luis César Amadori). El 1933, es va casar amb el torero Antonio Márquez, conegut com «El Belmonte Rubio», i el 1945, a Buenos Aires, va néixer la seva filla Conchita Márquez Piquer. Concha Piquer va interpretar diverses composicions clau de la cançó espanyola, gairebé totes elles obra de Salvador Valverde, Antonio Quintero, Rafael de León y Manuel López-Quiroga, com ara>encara que per sobre de totes elles, la popular va seguint sent Suspiros de España. La seva darrera actuació abans de retirar-se va ser al Teatre Victoria d’Isla Cristina (Huelva), el 1958, interpretant «Mañana sale». Va morir a Madrid el 12 de desembre del 1990.

Concha Piquer és una de les dones més reconegudes a València -i a tota Espanya en general-, que té fins i tot un museu al número 23 del carrer Ruaya, just a la casa on va néixer l'artista i, com no, també un carrer.

---

Referències bibliogràfiques

Referències hemerogràfiques:

». lasprovincias.es, 17 de febrer de 2008:

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html> [Consulta: 1/10/2009].

17 de desembre de 2006:

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes> [Consulta: 1 d'octubre 2009].

Estampa, n. 358 (24 de novembre).

, n. 815 (15 de juny).

Referències bibliogràfiques:

.

. Madrid: Alianza Editorial.

, n. 71, p. 138-139.

. Madrid: Alianza Editorial.

El nombre de la copla: Conchita Piquer. Madrid: Anacleto Rodríguez Moyano.

---

Referències gràfiques

---

Biografia n.871 per Jordi Luengo López
2010-10-04 20:20:27