Biografia
Paz va estudiar uns cursos de comerç que no va acabar, ja que la va sorprendre la guerra. Era autodidacta, com tots els fills d’Azzati. Amb els seus germans, Renau, Néstor, Octavio, Arnaldo i Magda va créixer en un ambient estudiantil. Portaria, però, una vida de moltes angoixes i penalitats. Fou una persona culta, membre del Partit Comunista, on va ingressar a principis de la guerra, a les acaballes de 1936. Es va casar amb l’emigrant italià Andrea Familiari, que va escapar de la Itàlia de Mussolini i se’n va venir a València. Fou periodista i director del periòdic Verdad.
» per ajudar a Paz. Aconseguirà treure-la d’Espanya fent constar el fet d’estar casada amb un italià. Sens dubte li va costar moltes gestions i visites a l’ambaixada espanyola a Roma, però al final va aconseguir deportar Paz a Itàlia, amb la promesa formal de no tornar mai més a Espanya. Quan ja havien concedit la deportació a Paz, al juliol de 1948, mentre encara era a la presó de Segòvia, sa mare va morir. Paz va sol·licitar un permís per poder assistir al soterrament, però li’l van denegar i va eixir de la presó fins al setembre, per a embarcar fins a Roma.
Per altra banda Andrea Familiari, durant la seua estada a Roma i mentre gestionava la llibertat de la dona, va redactar articles per a periòdics i va escriure un llibre de la Unió Soviètica amb el seudònim d’Ettore Vanni, titulat: Lo comunista en Rusia, Roma, 1950. La seua obra fou considerada un atac a l'URSS i al mateix comunisme, fins al punt que més tard Andrea i Paz haurien d’eixir cap a Mèxic. Després tornarien a Itàlia.
Quan encara vivia Franco, Paz va anar a Espanya el 1971, un any després d’enviduar. Més tard, la seua cunyada Alejandra Soler, dona d’Arnaldo Azzati, va realitzar nombroses gestions a l’ambaixada i va aconseguir que vinguera ja al 1981 a València. En els seus últims anys va tenir una vida molt angoixada per la malaltia de la seua germana Magda, que havia caigut en l’alcoholisme.
Referències bibliogràfiques
Alejandra Soler Gilabert (2005). La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos. Al final de todo sigo comunista. València, p. 82, 101, 119, 123, 130.
Referències orals
Entrevista personal a Alejandra Soler Gilabert.
Biografia n.878 per Yolanda Blasco Gil
2010-10-11 19:32:52