| Naixement | València Novembre de 1908 |
| Defunció | Alemanya Novembre de 1994 |
| Condició | Il·lustradora, Activitat Lliberal |
| Ocupacions | Pintora, il·lustradora, comunista |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Escola de Belles Arts Sant Carles (València) Partit Comunista d’Espanya (PCE) Agrupació de Dones Antifeixistes |
| Llocs de vinculació |
Manuela Ballester Vilaseca, acabada la Guerra Civil, va estar exiliada a Mèxic des de 1939 a 1959 i, posteriorment, a Berlín des de 1959 fins a la seva defunció. La pintora va realitzar diversos viatges a València després de la mort de Francisco Franco (1975).
Va conèixer Josep Renau Berenguer en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a València, on va estudiar pintura entre els anys 1921-1927. Va formar part de l'avantguarda artística valenciana dels anys 30. El març de 1931 va participar en una exposició col·lectiva d’artistes valencians en la Sala Blava de l'Ateneu Mercantil de València.
Amb la proclamació de la Segona República, junt a Josep Renau va contactar amb l’anarquisme i l’anarcosindicalisme i va fer col·laboracions en les revistes Estudios (València, 1929-1937) i Orto (València, 1932-1934). Posteriorment Manuela Ballester i Josep Renau van passar a militar en el Partit Comunista d'Espanya i també van col·laborar en la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP) i en la revista Nueva Cultura, mitjà de difusió d'aquesta organització.
En aquests anys la seva obra artística va consistir a compaginar la pintura amb el disseny gràfic i la moda per a les revistes: Crónica (Madrid, 1931-36), Hogar y Moda (València, 1931-36) i dibuixos i il·lustracions, així com fotomuntatges per a les revistes Estudios, Orto i Nueva Cultura. Entre la seva obra també es troben les portades de llibres per a les edicions d'Orto, Estudios i Cénit. Va realitzar alguna portada per a la col·lecció de llibres en valencià Nostra Novel·la, concretament la coberta del llibret de Francesc Almela i Vives La novel·la d’una novel·la (1930).
la Cultura.
El gener de 1938, Manuela, al costat de la seva mare, germanes i els seus fills es va traslladar a Barcelona. Un any després, van travessar la frontera per Le Perthus, amb la qual cosa va iniciar un llarg exili entre França, Mèxic i la República Democràtica Alemanya.
En Mèxic va seguir col·laborant com dibuixant al costat del seu marit Josep Renau, ajudant-li a pintar el mural España hacia América per a l’Hotel Casino de la Selva en Cuernavaca. En la seva etapa a Mèxic va realitzar diversos retrats de molts dels exiliats espanyols, de les seves famílies i amics, alguns d’ells mitjançant la tècnica de pintura a l’oli. Va ser il·lustradora de l’editorial Atlántida creada per republicans espanyols.
L'agost de 1959, Manuela es va traslladar a Berlín, la relació amb Renau no marxava bé i es van separar en 1962. Va morir a Berlín sense aconseguir l’exposició, la monografia i el reconeixement que es mereixia.
La major part del seu treball artístic forma part del camp de la il·lustració, el cartellisme i el dibuix comercial.
la Casa Regional Valenciana de Mèxic. Va pintar diversos retrats dels exiliats espanyols, de la seva família, així com paisatges i natures mortes. Cartells de cinema per a productores com Aerofilms, Producciones Calderón, Diana Films, Filmes i altres.
la Dona-Generalitat Valenciana, p. 71-99.
Escrivà, Cristina (2007). La paz es nuestra, 30 mujeres de un infinito. València: L´Eixam Edicions, p. 131-134.
Font: http://trazosenelbloc.blogspot.com/2009/10/manuela-ballester-una-artista-olvidada.html[Consulta: 27/02/2010].
Biografia n.885 per Vicenta Verdugo Martí
2010-09-28 18:04:14