Biografia
Va iniciar el batxiller a sa casa, amb un professor
particular segons costum de l’època, i el va acabar a l’Institut Lluís Vives.
Va cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de València
(1926-1931) i el doctorat a Madrid. Fou de les primeres joves de la FUE
(Federació Universitària Escolar), igual que la seua germana Amalia. El seu
germà Manuel, estudiant de Medicina, va contribuir a fundar la Federació.
El 1933 obtingué per oposició la plaça d’ensenyament mitjà
i fou destinada a Irun. L’inici de la guerra la va sorprendre a Madrid, fent
oposicions restringides per a càtedres d’institut. Fou membre de la FETE
(Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança) i va donar classes a l’Institut-Escola
de València i a l’Institut obrer (1936-1939).
El 1936 es casà amb l’escriptor, poeta i professor Antonio
del Toro Fabuel, que pertanya a la UEAP (Unió d’Escriptors i Artistes
Proletaris) i escrivia a la revista Nueva
Cultura, amb Josep Renau i altres. El tall de Vinaròs la va sorprendre a
Barcelona mentre visitava el marit, adscrit a la Direcció general de Belles
Arts amb Renau. Al final de la guerra s’exiliaren a França i Antonio del Toro
fou internat en els camps de St. Cyprien i després Barcarés. En la segona
quinzena de 1940 pogueren reunir-se a Burdeus i partiren cap a Santo Domingo.
Comença l’exili donant classe en un institut idealista, «Juan
Pablo Duarte», fundat amb altres companys d’exili; i treballa en l’organització
de la Biblioteca Nacional. Col·labora en la revista Hora del mundo.
La dictadura de Trujillo, malgrat haver-los acceptat, els
feia sentir gran manca de llibertat i els va obligar a eixir cap a Mèxic,
ajudats pel doctor Puche, director del SERE (Servei d’Evacuació dels
Respublicans Espanyols) i exrector de la Universitat de València. Allà,
protegits pel mateix, iniciaren el seu «desterrament amarg i definitiu». De nou tornà a l’ensenyança a l’Institut
Lluís Vives, fins a la jubilació.
Amb Mercedes Maestre, metgessa, i Guillermina Medrano,
professora, són les tres valencianes que honraren els seus ideals socials i polítics
amb el seu treball, intel·ligència, honestedat i valor.
Referències bibliogràfiques
Aub, Elena;Mancebo, María Fernanda (1986). «Profesores en el exilio: Antonio del Toro, Ana Martínez Iborra y Santigo Genoves»,
Batlía, núm. 6 (otoño-invierno), 1986, p. 81-88.
Referències orals
Entrevistes i converses amb Ana-Matilde Martínez Iborra, i amb els seus fills, Antonio i Ana del Toro (dècada de 1980 i 1990).
Entrevistes i converses amb José Puche Planas i Teresa Arregui.
Referències audiovisuals
Correspondència personal, 1980-1990.
Referències gràfiques
Font: http://www.institutoparaobreros.org/libertad/documentacion/personas/profesores/212-ana-matilde-martinez-iborra.html[Consulta:23/02/2010].
Biografia n.917 per Mª Fernanda Mancebo Alonso
2010-09-18 18:55:41