| Naixement | (Toledo) Febrer de 1920 |
| Defunció | València Horta Agost de 2005 |
| Relacions familiars: | Filla d'Augusto Noguer, metge, i de María Luz Rodríguez. |
| Condició | Mestra, Burgesa |
| Ocupacions | Mestra, simpatitzant del Partit Comunista |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid) Partit Comunista d’Espanya (PCE) |
| Llocs de vinculació |
Son pare, Augusto Noguer, era metge, fill i nét de metges. A
la Facultat de Medicina de Madrid va evolucionar cap a un laïcisme que el va
portar a militar en el Partit Radical Socialista. Residiren a Hormigos fins que
trobà treball i plaça a>
M. Luz va iniciar els estudis a la Institució Lliure d’Ensenyament i ben aviat va passar a l’Institut-Escola per a fer el batxiller. Donaven les classes als altres de l’Hipòdrom que més tard seria la Residència d’Estudiants. Va formar part del grup que dirigia Manuel de Terán, gran geògraf i pedagog.
Sa mare portava una vida cultural molt activa. Un amic els
va regalar un llibre de Bernard Shaw, el títol aproximat del cual era Iniciació en el marxisme i el capitalisme
per a la dona intel·ligent. A judici de Juan José Estellés, marit de M.
Luz, aquesta lectura fou la que portà tota la família al partit>
Quan començà la Guerra Civil, tota la família es va traslladar a València. M. Luz, a banda dels estudis, es va col·locar en un organisme dedicat a traduir i a publicar propaganda política i bèlica. Ara és quan la seua activitat política comença realment. El pare va ingressar en l’exèrcit com a metge i la mare es va dedicar a organitzar serveis d’atenció a la infància, mentre ella entrà com a secretària de Sócrates Gómez en el comissariat de guerra.
Quan la guerra finalitzà, Augusto Noguer anà a la presó,
mentre que la seua dona i la filla es refugiaren a Màlaga amb la família. Després
d’algunes peripècies, M. Luz filla va aconseguir revalidar part del batxiller
republicà i va obtenir el títol de>
El pare va eixir de la presó i es reuniren a Barcelona. M. Luz va donar classes en un convent de monges de Terrassa i finalment es va posar com a secretària en una empresa de venda i exportació de teles
catalanes al>
Es casaren un any després que el seu marit acabara la carrera
de medicina i vingueren a València «a l’endemà». Durant la postguerra, es va
posar a treballar com a mestra en l’acadèmia del germà d’un amic, José Soriano,
que per cert fou el recurs per a molts joves que havien pertanyut a la FUE i no
van aconseguir estudiar. Ella ho deixà algun temps>
El 1953 va nàixer el primer fill, Juan Augusto, i dos anys
més tard, Ricardo. La mare s’hi dedicà plenament. Quan passaren al batxiller a l’Institut Lluís
Vives, va tenir més temps i la seua iniciativa trobà un nou camp>Va llegir i comentar els autors existencialistes, Jean-Paul
Sartre, Simone de Beauvoir o Albert Camus, però incapaç de guardar els
coneixements per a ella mateixa, va donar conferències com «Homenatge a Sartre»
i va tractar de compartir amb la resta els seus pensaments i les reflexions
progressistes. A partir de la transició va reingressar en el Partit Comunista i
pels anys setanta, una dona que tenia la vida folgada i una gran capacitat
intel·lectual, va tractar de comunicar la seua visió a una societat cada vegada
més adotzenada i adoctrinada. Es recorda la seua conferència sobre «La
Institució Lliure d’Ensenyament», en un cicle organitzat per la Reial Societat
Econòmica d’Amics del>
Va posar en marxa una tenda de joguets en relació amb una fàbrica de Barcelona, però no es tractava només de guanyar diners, els joguets tenien un sentit didàctic i no en va s’anomenà DIDO. Quan va tancar la tenda, inicià una progressiva limitació de la seua activitat. Morí a l’Hospital 9 d’octubre l’11 d’agost de 2005.
la Federació Universitària Espanyola i les dones: Vicente Muñoz Suay, Félix Marco Orts i Vicente Ribelles (3/11/2009).
Biografia n.923 per Mª Fernanda Mancebo Alonso
2010-10-04 19:08:09