| Naixement | Elx Baix Vinalopó 1899 (circa) |
| Defunció | Elx Baix Vinalopó Gener de 1975 (circa) |
| Condició | Infermera |
| Ocupacions | Dirigent d'Unió Republicana |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Unió Republicana Ajuntament d'Elx |
| Llocs de vinculació |
Nasqué a Elx al
1899 i fou infermera de l’Hospital Municipal d’aquesta localitat durant la
Guerra Civil. Militant del Partit Republicà Radical Socialista, fou nomenada
presidenta del Comité Femení del seu partit el 1932, per la qual cosa podem
suposar que fou una de les dones més actives políticament des de la proclamació
de la II República. L’ajuntament il·licità no arribà a comptar amb cap dona
entre els anys 1931-1936 i hauria d’arribar la Guerra Civil perquè s’hi incorporaren
com a conselleres municipals dones socialistes, comunistes i republicanes; la
CNT fou l’única organització que no va arribar a ser representada per dones. En
el cas dels partits republicans, a Elx el partit amb major presència fou la Unió
Republicana de Diego Martínez Barrio, que va arribar a comptar amb el setmanari
Adelante durant la Guerra Civil.
Respecte a l’activitat política de Matilde Iborra García, comptem amb molt
poques referències. Així, sabem que el 2 de febrer de 1936, en la campanya
electoral de les eleccions generals de 16 de febrer, va participar en un míting
d’Unió Republicana a la seua seu social, on intervingueren, a més de Matilde
Iborra, Serafín Esclapez, Francisco Boix Lizón i Rafael Ramos Folqués. El 25 de
setembre de 1936, el diari republicà El Día
d’Alacant informà de la visita a Madrid del Batalló Martínez Barrio de les
militants d’Unió Republicana Milagros Pelegrín, Antonia Castellano i Matilde
Iborra, amb 8.000 peces d’abric. Igualment, Matilde Iborra fou nomenada el 25
de setembre de 1936 representant de l’ajuntament en la comissió creada>. El 31 de març de
1937 fou nomenada consellera municipal i quarta tinent d’alcalde, en substitució
de José Conrado Alcaraz Parra, on s’ocupà dels departaments de Places i
mercats; Vies i obres; i Proveïments. Substituí el seu company de partit José
Conrado Alcaraz Parra quan aquest, suposem, fou mobilitzat. El 5 d’abril de
1937 va formar part de la Comissió d'Avituallaments, al costat de Rita García
(PSOE), Juan Campello García (CNT), Leopoldo Maestre Micó (ER) i Pedro
Escalante (PCE). L’única intervenció de Matilde Iborra en un ple que hem pogut
recollir es va produir el 28 de juliol de 1937 quan, amb el seu company de
partit Boix Lizón, demanaren que els ferits i els malalts que ingressaren a l’Hospital
Municipal lliuraren voluntàriament els diners que portaren damunt. El 27 d’octubre
de 1937 va sol·licitar l’excedència de l’Hospital Municipal per a dedicar-se a
la Conselleria de Proveïments i l’1 de desembre d’aquest any fou substituïda,
sense que en coneguem els motius, per Francisco Antón Rodríguez. Per la seua
companya de partit Milagros Pelegrín sabem que va patir uns tres anys de presó
en la postguerra, i que passà pels centres penitenciaris d’Elx, Alacant i
Barcelona. Va morir amb 76 anys, el 6 de gener de 1975.
Setmanaris il·licitans de la Guerra Civil:
Adelante.
Elche Rojo.
El Obrero.
Biografia n.982 per Miguel Ors Montenegro
2010-10-12 20:32:53