Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 28

Palmira Ventós Cullell

Felip Palma

NaixementBarcelona
Barcelonès
1858
DefuncióBarcelona
Barcelonès
1916
Relacions familiars:Cunyada de Josep Massó i Torrents (Barcelona, 1863-1943) fundador de la revista "L'Avenç". Tia de Josep Massó i Ventós (Barcelona, 1891-1931) poeta, dramaturg i director de cinema.
CondicióEscriptora
OcupacionsEscriptora
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Era actriu i pintora aficionada. La seva aparició en el món literari, amb el pseudònim de Felip Palma, la va fer de la mà d’una obra narrativa d’ambientació rural que presenta moltes similituds amb la de Caterina Albert/Víctor Català. Va publicar la narració>L’Avenç. L’any 1907, Felip Palma va publicar la novel•la La caiguda i tres narracions: El suïcidi d’en Facet al setmanari La Tralla, Abandonada i Sola a Feminal, il•lustrades per Modest Urgell, el seu amic i mestre.

Ara bé, l’autèntica passió de Palmira Ventós era el teatre. No se sap quin any exactament va acabar el manuscrit de Festa completa, del qual se’n va fer una representació al Teatre Principal de Barcelona, amb música de Narcisa Freixas. Ventós la va reescriure i la va convertir en Isolats, estrenada el dissabte 20 de març al teatre Romea i publicada el mateix any. El muntatge va ser dirigit per Jaume Borràs, i cal destacar en el repartiment les actrius Cazorla i Ferrer en els dos papers principals. L’autora el va definir com un drama de família en tres actes. La recepció crítica va ser molt positiva: Roser Lacosta va escriure un article entusiasta a Feminal amb fotografies del muntatge, i la revista teatral De tots colors va considerar que era un dels grans encerts de la temporada. Isolats és la primera obra teatral escrita per una dona que va triomfar en el circuit professional, amb el precedent de Dolors Monserdà. El tema d’Isolats és la denúncia de les convencions socials que porten a la hipocresia, especialment la institució del matrimoni. És una obra dura, d’enfrontament entre dues germanes, d’amor i de desamor, i de molta solitud.

La segona estrena de Ventós, L’enrenou del poble, va estrenar-se el 8 de maig de 1909 al Teatre Romea i va publicar-se a De tots colors. Aquesta obra, que no té l’ambició literària de l’anterior, va decebre el públic i la crítica. Ventós va definir l’obra com un “quadre de costums en un acte”, amb un argument intranscendent.

L’hivern de 1911, Ventós va estrenar una altra obra al teatre Romea: La força del passat. El muntatge teatral presentava deficiències i l’obra va tornar a decebre al públic i a la crítica. No es va publicar, però Palmira Ventós la va reescriure per convertir-la en una novel•la, que va restar inacabada. L’autora va morir cinc anys després i també va deixar inacabat el drama en dos actes titulat L’onada, a més d’un llibre de narracions Visions d’un paratge. Amb motiu de la seva mort prematura als cinquanta-vuit anys, Dolors Monserdà va escriure un article necrològic a la revista Ofrena en el qual recorda la forta impressió que li va causar conèixer l’autora després de l’èxit de l’estrena d’Isolats, l’any 1909. La descriu com una dona elegant, atractiva, plena d’entusiasme, amb molts projectes teatrals i il•lusionada per la carrera de dramaturga que acabava de començar després d’haver vençut algunes dificultats. Les altres necrològiques, que les escriptores Maria Domènech i la comtessa de Castellà (pseudònim d’Isabel M. del Carme Castellví i Gordon) li van dedicar, la descriuen amb una personalitat inquisidora i desperta fins que una malaltia sobtada va tenyir el seu temperament amb la tristesa.


Obra

Palma, Felip (1902).

Referències bibliogràfiques

Bartrina, Francesca (2002). «Felip Palma i Víctor Català: la subversió de la ironia de Palmira Ventós i de Caterina Albert». En: Prat, Enric i Vila, Pep (eds.). II Jornades d’estudi «Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966». Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.131-142.

Bartrina, Francesca (2006). «Dramaturgues». En: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del XX. Vic: Eumo, p. 91-114.

Bartrina, Francesca (2007). «Palmira Ventós». En: Bartrina, Francesca i Espasa, Eva (eds.). Dones de teatre. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic, p.14-17.

Comtessa del Castellà (Isabel M. del Carme Castellví i Gordon) (1916). «El drama de Felip Palma». Feminal (novembre, 1916).

Cornellà, Jordi (2006). «Palmira Ventós, escriptora sense biografia». Revista de Girona, 235 (març-abril, 2006), p. 61-66.

Cornellà, Jordi (2008). «Felip Palma/Palmira Ventós: La escritura como doble rendición». En: Nieva de la Paz, Pilar; Wright, Sarah; Davies, Catherine; Vilches de Frutos, Francisca (coords.) Mujer, literatura y esfera pública: España 1900-1940. Cincinnati: Society of Spanish and Spanish-American Studies, p. 73-84.

Charlon, Anne (1990). La condició de la dona en la narrativa catalana femenina. Barcelona: Edicions 62.

Domènech de Canyellas, Maria (1916). «Palmira Ventós (Felip Palma)». En: Ofrena, desembre, p. 10-11.

Lacosta, Roser de (1909). «Estrena d’Isolats de Felip Palma». En:Feminal, núm. 24 (28/III/1909).

Monserdà de Macià, Dolors. «Felip Palma». En:Ofrena, desembre, p. 11.


Referències gràfiques

Font: http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NDCH=0300280&CBD=X&LIN=2&COL=4&PAG=6[Consulta:24/02/2010].


Biografia n.28 per Francesca Bartrina Martí
2010-10-11 18:08:01

Tornar Inici