| Naixement | Manlleu Osona Agost de 1769 |
| Defunció | Valls Alt Camp 1841 |
| Relacions familiars: | Filla de Jaume Dot, traginer, i de Teresa Prat. Casada amb Josep Moragas i mare de Fidel Moragas. |
| Condició | Burgesa, Mestressa de casa |
| Ocupacions | Mestressa de casa |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Filla d'una família benestant, va aprendre a llegirde petita, com demostren les nombroses cartes que s’han conservat i que constitueixen un document de l’època. Rosa tenia poc domini del traç, que era gran i pesat, però la deficient escriptura no li va impedir mantenir una correspondència fluïda, construïda amb frases senzilles però que demostren la seva educació, i que proporcionen una gran quantitat d’informació sobre la seva vida.
L’any 1788, als dinou anys, es casà amb Josep Moragas Lleonart, que en tenia vint, amb qui va tenir sis fills. El seu marit, un liberal culte, era l’hereu d’una família de propietaris rurals, comerciants i fabricants, enriquida amb el desenvolupament del comerç durant el segle XVIII. La parella es va instal·lar a Valls, d’on eren els Moragas.
El 1809, a instàncies del marit, Rosa es traslladà amb els seus fills a Maó, fugint de l’avanç dels francesos. Malgrat disposar de mitjans materials abundants i de gaudir d’un gran prestigi social, Dot no se sentia feliç. A través de les seves cartes es percep l’abandó en què vivia per part del marit que ben aviat es va sentir poc vinculat a la seva esposa, a qui tenia en poca consideració, tot i el repetidament confessat amor d’ella. Rosa es queixava de la poca confiança de Moragas en ella, i va escriure al seu pare que li feia molta pena que el seu marit comentés als amics que el que més l’avorria en aquest món i el que més mal li feia era veure la seva dona. L’absència del marit li minava la salut. En les cartes dirigides als parents es lamentava de mal de cap, insomni, desgana i deia que se sentia molt cansada. Quan eren a Menorca l’any 1813 Rosa va descobrir que el seu marit tenia un fill fruit d’una relació extramatrimonial. Davant l’escàndol, Josep Moragas va pensar a viatjar al continent americà, però els seus amics li van aconsellar que no prengués una decisió tan radical com aquesta com a resultat de «verse reconvenido injustamente».
mantenien una activa vida social i els agradaven les lectures i assistir a balls i festes. Rosa Dot visqué l’ennobliment de la família en la figura de l’hereu, qui sol·licità a Ferran VII que els fos concedit l’escut d’armes i el títol de noblesa. Aquest títol simbolitzava el reconeixement del seu nivell de riquesa, acompanyat del refinament cultural de la família.
Olivé Serret, Enric (1998). Els Moragas. Història íntima d’una família de notables (1750-1868). Tarragona: Diputació de Tarragona.
. En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
Arxiu privat. Fons Moragas. Correspondència, any 1817.
Arxiu parroquial de Manlleu. B/8 (1730-1780) foli 274.
Biografia n.484 per Carme Sanmarti Roset
2010-09-07 19:56:37