Biografia
Dolores Gaos González- Pola, coneguda artísticament amb el nom de Lola Gaos,
va nàixer a València el 2 de desembre de 1921. Fou actriu de reconegut
prestigi internacional. Comença la seua trajectòria teatral a Llatinoamèrica,
on la seua família s’exilià a causa de la Guerra Civil espanyola.
Torna a Espanya el 1945 i desenvolupa una carrera artística brillant en
teatre, cinema i televisió. Està considerada com una de les millors actrius
espanyoles del segle XX.
Va realitzar treballs que tenien molt a veure amb la duresa del seu físic i
la seua veu enrogallada peculiar, que la feien idònia per a representar una
sèrie de personatges més aviat desagradables, com els d’alcavota, bruixa,
criada, vilatana pobra o membres varis de l’Espanya profunda. Aviat va
esdevenir una de les actrius secundàries habituals, malgrat la seua actitud
compromesa i d’esquerres, tant civilment com professionalment.
Quant a la faceta teatral, quan va tornar a Espanya continua amb la carrera
al teatre i s’incorpora a les companyies de Mercedes Prendes, Mary Carrillo i
Guillermo Marín, i forma també una companyia pròpia. En destaquen els papers a Woyzech.
Al cinema, l’any 1949 debuta per primera vegada en la pel·lícula El sótano del director Jaime de Mayora.
El seu primer paper important al cinema li l’ofereixen Bardem i Berlanga en Esa pareja feliz, el 1951. La seua
filmografia és abundant, des d’Un marido
de ida y>Gran Sol, de Ferran Llagostera, el 1988.
En la dècada dels seixanta esdevé una actriu prestigiosa de repartiment i
treballa amb directors com Luis Buñuel, en Viridiana
(1961) i Tristana, el 1970; José María
Forqué, Atraco a las tres, de 1962;
amb Luis García Berlanga en El Verdugo,
1963; La Busca, Angelino Fons, 1966;
o Mi querida señorita, de Jaime de
Armiñán, 1971; també amb Juan Antonio Bardem… Va realitzar un paper destacat
amb Ovidi Montllor en la pel·lícula Furtivos,
del director José Luis Borau, el 1975, en la què encarna a Martina, una vella
dominant amb una duresa esgarrifosa; entre les escenes, figura la que de manera
real mata un gos a pals, paper que li va meréixer el premi a la millor actriu
protagonista.
També a televisió va protagonitzar papers importants, des de 1957, l’any següent
que TVE començara a emetre. Va interpretar papers en la sèrie Historias para no dormir, Estudi 1, Teatro de siempre, Novelas, El
Irreal Madrid, Tres eran>Lorca, muerte de un poeta.
Al 1975 la van operar de nòduls a les cordes vocals, però no va impedir que
realitzara amb micròfon inalàmbric el paper de Sor Patrocinio en l’obra teatral
De San Pascual a San Gil, de Domingo
Miras, el 1976.
Ara bé, amb les dificultats de la seua veu, el seu distanciament del PCE i
el seu compromís polític amb posicions més a l’esquerra –va participar en les
primeres eleccions democràtiques com a candidata d’Unió Popular-, va que la
situació laboral s’agreuge i veu reduïda l’activitat als anys vuitanta.
Entre els premis que rebé figuren el Premi del Cercle d’Escriptors
Cinematogràfics, el 1972, a la millor actriu protagonista per Furtivos, i el Fotograma de Plata, el
mateix any com a millor intèrprete de cinema espanyol per la mateixa pel·lícula.
El 1980 rep al Festival de cinema de Panamà el premi a la millor actriu per Dios bendiga cada rincón de esta casa,
dirigida per Chumy Chúmez, el 1977.
Referències bibliogràfiques
Diccionario del cine español. Academia de las Artes y las Ciencias cinematográficas de España. Madrid: Alianza Editorial.
Referències gràfiques
http://picasaweb.google.es/recordarayer[Consulta: 27/02/2010].
Biografia n.905 per Yolanda Blasco Gil
2010-10-01 19:06:10